L'AMOR ENCOFRAT
Un lleuger comiat
en espera d'una
accelerada retrobada.
L'adéu que hi va
restar suspès, fins a la
no explosió del raig
enlluernador.
Una desídia que s'hi va
acomodar de pauses
inacabables,
de desfetes consentides,
de no voler calçar- se'n
les sandàlies viatgeres.
Resignació de sentiments
estrangulats envers els
seus orígens.
La docilitat de l'esperit,
ensinistrat a constrènyer
qualsevulla emotivitat.
Vagareig d'éssers
lleganyosos, que obeeixen
ordres dels desamorosits,
que xafiguen senderols
amb ulls clucs i transformen
somnis en obscurits mal sons.
Un misteriós passeig pel
nostre formós planeta
vessant llàgrimes al so
dels esclats de les onades.
Un baf escumós, omplint
espais d'obagues nívies.
L'amor, d'estels romputs,
entretallat,
on una creixent
lluentor, s'abstreu per
enllaçar- ne cadascun dels
cors ferits.
El meu estimat, oblidadís,
descurat, distret,
vagabundeja pels
penya- segats,
i encara no endevina si
ha de llançar- s'hi als abismes
o ben bé prosseguir pels
viaranys emplenats de
males herbes.
La partença, ja mai
no entreveuria la llum
instal.lada entre dues
criatures,
un delicte, faltat de la
presència de l'altre,
un anar replegant- s'hi de
mica en mica, davant de l'
invisibilitat de l'ésser volgut.
Florades de pètals,
espigolats,
espargint- se per tot arreu:
involució de corol.les
endintre, fins a la seva
propera desintegració.
Unes querences d'ales
resplendents, substituint el
voleteig pels enclotats
subterranis.
De l'abundor a l'escassetat
en un tres i no res.
No s'hi pot esperar comiats
on no s'ha instaurat la
compareixença, aleshores,
podem mussitar que abans
de qualsevol resultat,
hem de fer- nos visibles
d'assistència present i constant.
Tal vegada, l'impossibilitat de
ser-hi al davant de l'estimat,
n'és el que probablement
anihilarà les esperances d'una
existència reblida d'amor,
de l'amor necessari per a
compondre mons miraculosos.
Adela Payá i Prats
🧡
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada