HI VISC PERQUÈ RES NO COMPRENC.?

 

HI VISC PERQUÈ

RES NO COMPRENC.?

A mesura que els

anys transcorren,

la motxilla n'és més

buida,

l'ànima sembla més

lleugera,

el cos andareja amb

passes alentides,

l'esguard tot ho albira

amb una mena

d'esborranys,

els amics han desaparegut

i l'amor ha desistit

de fer-ne cops al portell.

Aleshores, em resta seguir

gaudint de la Mare Natura,

donar- li la mà a aquell

que ho precisi i continuar

imaginant un món

extraordinari per a tothom,

com també omplir- me de

saviesa i espolsar- me'n els

diantres de dintre meu.

Encara que arreplegats a

dintre de gàbies,

ens preparen tortures

sense descans, no podem

acceptar aquestes

humiliacions.

Ens difuminen a poc a poc,

i no obstant això, encara

alguns, es capfiquin per a

que donem les gràcies pels

martiris dissenyats amb

antelació.

Jo vivia al paradís,

on s'estava molt bé,

però algú, fent broma,

em va espentar,

destí a Gaia,

o tal vegada, em varen

apujar a sobre d'una

fantasmagòrica onada.

El planeta n'es formós,

molt bell, me l'estimo,

doncs, els qui el dirigeixen

són farina d'un altre paner.

Passo el temps emmurriada

amb tots ells, entre

paperassa i reclamacions.

Em faig gran, la meva

energia va minvant de

mica en mica, i tan sols

demano anar- me'n amb

dignitat i clemència

A d'ell, només puc

dir- li, que tant de bo,

hagués segut posar- li'n

un llaç <rouge>

a les nostres vides,

com ho varen dur

a terme, en unes altres

existències.

Penso tant en els meus

germans a la Terra,

que en commou profundament

com són utilitzats vilment

pels destructors de la creació.

Com sobreviure contemplant

aquesta processó de morts

dia rere dia, pel mal ús

d'uns xarops enverinats?

Com poder avançar al

davant d'un genocidi que

ningú vol veure'l per por

vés a saber de què.

Em resta prosseguir de

moment amb l'esperit

encongit,

amb el sarró més

desguarnit que mai ho ha

estat,

amb el cos aprimatxat

i amb ganes d'emprendre

el vol envers un lloc més

diàfan, mes lluminós i

més amorosit.

Tanmateix em pregunto

que faig ací, quan en aquest

indret, la meva ànima no

ressona gairebé en cap cosa.

En tornar a casa, cercaré

a qui subtilment em va

empènyer.

Hem d'esclarir els fets i

els per què.

Adela Payá i Prats

      

⭐

Pintura: 1.- Manuel Castro Báez