MARIA BENEYTO

 

MARIA BENEYTO

(1925-2011) València

<SIRENA>

Ara vinc a la mar, junt al misteri.

Ara que ja és la platja nua i tendra

meua només, sense terrestres passos.

(La mar reconeixent-me com a filla...) 

Dient mar a la mar, jo li dic mare

sense llavis ni veu, i estenc els braços

a l’aire fronterer en el silenci

del món que ja no és meu, clos al deliri. 

Dona de carn ací, dona de terra.

Ai ciutats de corall i flors marines,

món de l’aigua perdut sens reencontre,

companyes fluvials, no retrobades! 

Ací estic. Escolteu-me. Ja sóc sola.

Vinc una altra vegada plena d’ecos

a dir-vos la paraula... Ja sóc sola.

Ja no obrirà mai més porta l’exili? 

Si poguésseu saber-ho! Al pleniluni

tot és mar dins de mi, tot marinada,

tremolant en les venes on sou vida.

Mar cridant i cantant, plorant, creixent-me. 

I a la líquida porta està el silenci.

Murs vivents per a mi d’aigua tancada.

Ja no puc tornar més. ¿On sou, amigues?

¿On és la flor dels vostres cants nascuda? 

Sóc criatura d’aigua en l’enyorança

i a penes tinc de mar els ulls i els somnis.

Germanes mudes ja sota les ones,

¿sóc sola ací, sola en la mar per sempre...?

Maria Beneyto

Pintures: 1.- Marc Christian Kunze 

                  2.-John Waterhouse

                  3.-Victor Nizovtse

                                         🧜‍♀️