OBSTINACIÓ PER NO SER-HI...!

OBSTINACIÓ PER
NO SER-HI...!

Quantes pedretes
d'estalactites
recorregueren
els teus pòmuls,
a totes elles
les mossegaria
amb ànsia vampírica.

Clotets excavats
regalimant vida;
solcs a les pellofes
volent-ne ser aprofundides
pels misteris dels
meus ullals esfilagarsats.

Quantes eleccions
maldestres al llarg
dels senderols
et confonguessin
fins al punt
d'exposar-te'n al davant
de tots plegats,
et farien exhibidor
de les teves ninetes,
de les teves escates i,
d'aquells bonys que com
fongs, besllaurarien
el teu rostre de grumolls
infecunds.

Malgrat la manca de
saviesa, hagués inoculat
als porus de la teva pell:
petits corets de roselles,
i, algunes fletxes porpres.

No pas, hi hagués xuclat
ni un mililitre de la teva
sang, potser de color
exultant.

Quantes exfoliacions
de la teva ànima hi
haguessis abandonat
al llarg dels teus viaranys,
per tal de complaure
als teus botxins,
hagués fet l'impossible per
a retornar-te-les.

Quantes exposicions com
gerro emplenat de flors
mústigues,
haguessis d'actuar
una i altra vegada, per tal
de ser-ne coneixedor
de que només, tu,
hi series per a tu mateix,
el gran desconegut, n'hauria enllumenant el teu seny.

Ni es necessiten ídols
i, menys encara delectar-se
per ser-ne idolatrat.
En reconèixer qui és un,
ja n'és una gran descoberta;
els altres, només podrien entelar-te el teu esguard.





Adela Payá i  Prats
♥️⏰🎷🔮
  

UN QUADRE A PUNT DE CAURE...!

UN QUADRE A PUNT
DE CAURE...!

Quadret xicotet
amb marc platejat,
on les sirenes, flors
d'aigua salada, hi
duen al voltant
dels seus llargs
cabells.
Assegudes a sobre
d'onades nívies
ressalten les seves
suggeridores cuixes,
a l'entremig de les
seves cües..

Quadret xicotet
amb marc policromat,
on els sàtirs dels
boscos, s'hi han
enganxat ales d'alabastre
a les esquenes,
mentre les nimfes
ballen a redós dels
seus cossos musculats,
ataüllant l'engonal
on s'esgarrifen uns
nierols d'ocellams,
amb ànsia d'emprendre
el seu primer voleteig.

Quadret xicotet
amb marc daurat,
on dues figures humanes:
un home i, una dona,
rellisquen un, a sobre
de l'altre, alliberant
centelleigs aurats,
en fregar s'hi ambdós
sexes a l'uníson.
Papallones esblaimades,
als firmaments hi fan
repiquetejar esquellerincs
què enmig de les còrpores
reverberen de gemecs i
de panteixos.


Quadret xicotet de marc
jaspiat, que en caure al terra,
fa sortir-se'n
de dintre de la pintura,
dos amants, on ara mateix,
hi són tots dos despullats,
rodolant per les costelles
groguinoses d'un vaixell
ancorat .

Adela Payá i Prats
🙃😜🛶⛵

FULL OF HOLES...!

FULL OF HOLES...!

You got tired to
love me,
because your heart
has been always fulling of
cinders and contradictions.

You looked up for
to dance with the
dark moons and you
faded everything.

In the other side of
your soul, live a lot
of goblins, who
play tricks with you.

You got tired  to be
honest, and your own
actions to covered
of lying maggots.

A disco magician sings
oll the tunes of the world,
but he can't find your own
song, like you.

Rag's smiles round out
the lips, whose to interpret
personages of  the theatre,
in the same way that you
are doing.

What a pity....!

You got tired  to throw away
some statues on the river,
and never again, you was
able to believe in anything.

Unfortunately, You're rusty,
sadly you are plenty of holes.

Adela Payá i Prats
 🍁🌟🎈😚

OBRINT EL PORTELL..!

OBRINT EL PORTELL..!

Potser, s'hi hagi
atragantat amb les
raspes d'un peix
relliscós,
enclavats els seus
fiblons, al llarg  de la
seva gargamella.

Un petit xilòfon hi rau
de cop, a la gola, on
s'hi escolten
borbolleigs d'escurçades
cançonetes, en davallar
els ruixats salivals i,..
.. mentrimentres
aquell ésser, enraona
que morirà ofegat.

Ella,
li esgarrapa la camisa i
l'acarona suaument
el seu pitram amb colpets
mesurats.

Potser, s'hi hagi estremit
entre convulsions accelerades,
en fer tastets de pells pinzellades
amb julivert de galàpet;
enllà, tot espatarrat
a sobre de les llambordes,
se n'ha emblavit,
i, en un somni força aprofundit
fa petjades, camí dels estels.

Ella, amb serenitat li n'obri
els seus llambrots, omplint- los
d'aire amb esbufecs compassats. 
Amb ninetes dilatades els
seus ulls s'hi capgirin envers
els buits i les absences.

Potser, ja ha  emprés el seu
viatge etèric a unes altres
realitats. Roman esgotat
de perdre's per les tresqueres
de les frivolitats, on ara, entossudit
per l'escalfor d'una llar xardorosa,
s'hi deixa traslladar lleument
a uns altres regnes.





Adela Payá i Prats
🎈🎶🌹😘

LLAMBREGADES...!

LLAMBREGADES...!

Tant de bo, hi pogués
embaladir-me'n
en eixe espectacle
matinal, en sortir- se
el Sol de dintre dels
teus ulls.

On,un, arran de l'altre
sabessim estar-nos
ben calmats, sense
la necessitat de fer-ne
ballar paraules amb
volants i encanteris.

La davallada sota el
pont, em va fer entrellucar
com l'aigua trontolladissa s'enduïa
els somnieigs de tots dos
plegats, en un jorn plujós.

El rierol ens cantussejava
rondalles d'uns altres temps,
però tu no hi eres
així que ho vaig esguardar amb
les llambregades en blanc.

Ja ha arribat l'hora
d'embolcallar els teus regals
amb paper de cel.lofana,
endinsar-los al cofre dels
oblits; i malgrat que encara
les meves mans
s'hi estremeixen, he de fer-ho
amb elegància i, discreció.

Tal vegada, hi havia d'aprendre
que no tothom s'hi pot
amanollar de les nostres grapes;
que també hi existeixen els
jocs que no s'entenen i, les
ànimes que no hi poden
acoblar-se'n entre dibuixos geomètrics,
on és impossible encastar
cadascuna de les seves arestes
i, dels seus angles.

Ara, que ja me n'he buidat de tu,
puc voletejar per tot arreu
i, contemplar la vida  amb
ullades més eixamplades.

M'has mostrat que no pots
estimar per mitjà del cor,
que carreguis a sobre teu
una tirallonga d'estris, amb
els quals te n'has cisellat
un esperit de caire virtual.





Adela Payá i Prats
🤗🤔🍒🍇

FORA D'ÒRBITA...!

FORA D'ÒRBITA...!

Un espai lliure de
llagoteries;
un enfrontament
al davant d'una mateixa,
exempt de qualsevol
ésser vivent;
un contemplar-s'hi
en mesurada solitud.

Ombres i, llums
envoltant- te;
criatures perdudes,
arrencades, de sobte,
del planeta, unes altres
traslladades a uns
desconeguts  indrets;
confussó i, dispersió,
creences tombades
una rere l'altra, mitjançant
el transcurs del temps.

Un pes que s'abaixa fins
als peus, uns ulls timbrats
a sobre dels estels i,
una enyorança
que s'expandeix entre
eixamplades garlandes
pels firmaments.

Tantes essències de perfums
ja no flairats;
tants somnis enderrocats,
al bell mig, dels viarons;
tantes flors xafigades
maldestrament i, eixa immensa
manca de respecte, per tot allò
que hi respira i, alena, .

És complicat viure on no
s'encaixa,
on cap cosa, res, no et suscita,
on tot sembli estar-ne llaurat
per idees i, conceptes amb els quals
no combreguis;
on a cada moment,
et sents fora d'òrbita, ataüllant
les tristeses de tothom.




Adela Payá i Prats
🌻🎆✨🤗😶

UNA MENTIDA LITERÀRIA...!

UNA MENTIDA
LITERÀRIA...!

Fou una mentida
literària.
Ells cercaren les
estimes sota els
rocs;
al fons de l'oceà;
a dintre de capses
de nacre;
en els replecs de
les ales, on les papallones
hi tenien ençà incrustacions
de colors;
a l'horitzó, on un raig
verd els feia acomiadar-s'hi
del crepuscle;
enmig de les parpelles,
on s'hi amagaven nins
diminuts, que relataven
un caramull d'històries.

Fou una mentida
literària.
Amants de plastilina,
que prenien formes
canviants i, veus
gravitacionals;
escorrialles d'atuells
drenats als llambrots
dels  bocamolls;
un assaig de l'amor
transitori, a sobre dels
cadafals;
uns cors escrostonats
d'alifacs, sucumbits a les
misèries i, enlluentats
de nicieses.
Hi va ser un encobriment,
una argúcia sincopada,
que entre flaixos de llums
es cendrejava;
uns sospiralls entretallats
engargullant-se a la gola;
una gran actuació de dues
ànimes, on una d'elles
interpretava i, l'altra hi actuava.

Fou una mentida
literària.


Adela Payá i Prats
🎈🤗😶🤣🌹

NEGANT-NOS..!

NEGANT-NOS..!

Em pregunto sí alguna
vegada, ell, hi pensarà amb
aquelles dues mans què
s'hi varen entrellaçar
mentre dues boques
sil.labejaven paraules
dolces..?

Com petits actes d'amor
poden de sobte davallar
graonades envers les espluges,
i, allà, al seu interior,
calcigar cadascú pels
passadissos oposats.

No voler continuar-ne per la
tresquera de les volences,
per por a seguir estimant,
ens pot parlar d'un amor
ben escarransit.

Avantposar-ho tot pel davant
de les querences,
pot encongir-te l'ànima;
veure com tan sols
hi vares ser un brisa fugaç,
 pot fer-te esclatar llagrimons
de dintre teu, com gotellada
baladrera.

I, a més a més, ataüllar les
mateixes jugades, en uns
altres actors,
t'assenyala de quants personatges
hi són a favor de les interpretacions,
i, no pas, per encoratjar-se'n
en seguir el dictat de tot allò
que sincerament s'hi sent.


Sentiments patalejats,
embolicats amb paperassa;
fingiments ja assajats al davant
dels espills;
escorces delectades amb ulls
esquifits, què no han après
a profunditzar pels oceans.

Exposicions, contorneigs,
substitució de peces al joc
dels escacs, paraules ventriloques,
encenalls i, cors ben estripats.

  

Hi fa tanta llàstima....!

Adela Payá i Prats
🌻🎶👿😎

APARENÇA DE SEMÀFOR...!

APARENÇA DE
SEMÀFOR...!

El seu somni n'era
vestir-se de semàfor
i, passar tot el temps
fent jocs de llums.

Roig maduixa
Vert esmaragda
Carbassa tarongina.

Li encisava aquest
esbarjo de colors.
I de tant en tant, confonia
als conductors;
de vegades amagava
un color, el duplicava
o feia més llarga la
exposició d'una cromacitat.

Un avalot, un col.lapse
a la calçada, accidents
de sovint i, aquell semàfor
juganer, reia que reia.

Li demanava a l'ajuntament
dos colors de més:
El blau turquesa, per a qué
tothom li digués alguna cosa
bonica en sortir- se durant
uns segons del cotxe i,
el rosa pàl.lid, per a que ballaren
en baixar del vehicle durant
uns minuts.

Esmentava que així seria
més divertit i, s'entretindria més.
Com cap ni un, no el va escoltar
va decidir juntament amb altres
com ell, canviar-se de matisos
i, a la matinada d'ahir  n'hi havien
com sempre tres colors:
però altrament ben diferents:
Negre azatbeja, blanc lletós i,
bru castany.

Aleshores, milers d'ulls
hi varen quedar impactats,
ben xocats, al.lucinats.
Silenci sepulcral.

Els automòbils, furgons,
camions i, tot allò que n'era
provist de rodes, s'hi van
detenir de sobte, ningú no
sabia quina acció n'haurien
d'empendre i, la ciutat en aquell
jorn hi semblava una bassa
d'oli....Cap moviment, cap
activitat, ...

Introspecció,...!

Tanmateix la policia de tràfic
lluïa vestimentes fluorescents,
imitant els colors de l'Arc Iris.

Riallades i més riallades..!

Ningú no podia avenir- se,
hi serien en una altra línea de
temps...?

Adela Payá i Prats
☎️🎶💡☺


 

MÉS A PROP...!

MÉS A PROP...!



Els ponts penjadissos,
cada vegada escurcen
més de pressa els viarons 
que a tots dos ens separa.

Des d'on tu t'hostatges
els sofriments se n'han
esvaït des de fa molt de temps,
i, al posar les teves dues mans
a sobre meu, em fas clissar
la meva existència sense
cap patiment.

Els senderols se n'han
apropat de mica en mica,
on en adonar-nos hi fem
de portalades a tothom.

La Terra s'hi prepara per
a la seva ascensió,
on abandonarà antics
paradigmes,
efectuats per alguns,
capficats en la nostra
interrompuda evolució
espiritual.


Qualsevulla cosa, en un
principi, s'hi condensarà
en un sol punt;
on arran d'ell, n'hi haurà
una expansió d'actuacions
novelles,
aleshores, tot ho contemplarem
des d'unes altres perspectives,
i, tu i jo, de nou, s'hi trobarem,
encara que la distància hi
sigui de milions d'anys llum.



 Adela Payá i Prats
🌹😍🍁🌾🐾

ÒBIT...!

ÒBIT...!

Un familiar ben gran
amb cent anys roman
ajaçat enmig del taüt.
Flors llangoroses per
tot arreu.

Quin fàstic em fa
contemplar-hi aquest
espectacle paupèrrim.
Besades i abraçades de
cosins i nebots,
la mare a sobre del
carro de rodes.

Espenteu- me...!
ens escridassa ben fort.
Potser s'hi pensi que
hi és en una festa.

El cap no li va massa
bé i, ens afegeix que
ella hi arribarà més lluny
dels cent anys.

Quin contrast amb totes
les coses,..... En morir-nos
hauríem de disposar de la màgia
per fer-ne desaparèixer
el cos. Tan grogenc, força
empal.liditt, que fan ganes
de marxar corrents,
o ben bé, com alguna tribu
d'Indis té el costum de fer-ne:
deixar el cadàver
a les copsades més altívoles
dels arbres, per a qué nodreixi
aus rapinyaires.

Vull enfugir-me'n i encara
ens resta una hora. Missa
i retor, flaire a encens,
els invisibles amb boques
ben obertes, regallant- los
les babes i, jo que no vull
estar-me'n ací.

La mare donant pel sac
tot el què sap i més,
vol ser- hi el centre d'atenció
fins què ja enfartida li
esmento:
Mare, tu, afortunadament
no n'ets la morta,
i, amb un esguard punxerut
me n'ha enclavat una munió
de coltells. Sé n'havia assabentat
del què li'n volia dir.

Un vespre horrorós, del qual
només hi pogut concloure:
que no calen tantes misèries
per a exhibir- ne la putrefacció
de la carn.

Adela Payá i Prats
🍂🍁🐧😀🎃


    

NOMÉS N'HI HA QUE SENTIR...!

NOMÉS N'HI HA
QUE SENTIR...!

Un jorn qualsevol,
assegut a sobre de la teva
vella engrunsadora,
te n'adonaràs d'aquell
vent carregat de coltells
què a les galtes enrojolava
de suc de maduixes


Com també hi trobaràs a
faltar, aquells somnieigs,
què s'hi varen endinsar
a les coves dels dracs,
tots ells, pendolats com
rellotges saltimbanquis.


Quan a vora del teu cor,
hi sentis el meu bategar,
voldrà dir, que n'estic
acomiadant- me
de l'home que en feia sonar
matraques, per tal d'eixordar
pulsacions contràctils.

Un jorn qualsevol,
assegut a sobre de la teva
vella engrunsadora,
viatjaràs al fons de la
meva ànima, on enllà
abillat amb les meves
túniques, gaudiràs de tot
allò que mai no hi vas
poder cobejar.

Aleshores, entendràs el
sentit de cada cosa,
sigui gran o petit, fins i tot,
endevinaràs el so de les
fletxes en fer diana;
la suavitat d'una paraula;
la sinuositat d'un gest;
l'abandonament sense
explicacions;
les nafres dibuixades en
pells alienes, pel gust de
fer-ne malbé.

I voldràs eixir-te'n del
seu interior, perquè no
podràs suportar la intensitat
de cada acció.

Potser escridassis
ben fort, o vulguis morir-te
de seguit, de tant immensament
colpidora, que pogués ésser
la sofrença.


Les criatures sense ànima
no poden abastir el dramatisme
de la vida, per què a dintre d'elles
n'hi ha un esbaldrec, per
on enllà, se n'ha enfugit per sempre l'espurna divina.





Adela Payá i Prats
🎶🎷🥁🍍

DAMAGE...!

DAMAGE...!

It's an emotion that
grow up inside of the hearth.
There are dark words
In the trembling mouths.
And hands that hold
broken caresses and
flawed kisses.

It's a feeling that was
stepped with violence
and bad ways.

A cadence of leaky wings,
birds on the ground,
a fixe gaze, lost in the sky,
moment in overwintering.

I've walked your pale
skin during the night,
and I could discover that your
soul was sculpted by ladybugs.

Trapped sparks in your
eyes, that they have become
of the colour of walnuts,
 in opposite of the green grapes.

It's a sensation of neglect, It's
a scacity of compassion, It's a big and an ugly stone,
which to push me dawn to hell.

Adela Payá i Prats
😘😍🎈🍁🍂

DANSES ALS CELS...!

MARC CHAGALL

DANSES ALS CELS...!

El dansarí de l'airecel
hi balla, sostenint
a les seves dues mans
argolles enceses de foc.

Hi fa equilibris a sobre
de fils ennuvolats,
llança boles de flames
a sobre del llac glaçat.

Flocs d'aigua comencen
a borbollar d'escumes
blaves i, alguns animalots
s'atreveixen a beure
del líquid miraculós.

El dansarí de l'airecel
converteix a l'almosta
de les dues urpes,
grans de blat daurat,
en pluges diamantines,
a les quals
esbargeix pels poblats
on la Terra es corruga
de cop i volta.

Per on ell, hi fa piruetes,
cadascuna de les coses
adormides, adquereixen
vida, i tot alhora refulgeix
d'animositat.

Als volcans esbufega,
impedint l'excrecio dels
seus mocs enrojolats;
als terratrèmols els conté
sil.labejant-los paraules
tendrívoles;
als tornats els encalma
convertint-los en paraigües
angelicals i, qualsevol element
atmosfèric, mal dirigit,
el retorna al seu estat originari. .

Dansarí de l'airecel
quan vindràs per ací...?

Adela Payá i Prats
😗☺🌱🍁🌾

BALLS OF PAPER...!

BALLS OF PAPER...!

Are you thinking of me?

Where are you hidden?

Under the rocks,
between the flowers,
inside of the drawer?

Are you looking for
the prints, that we
leave painted on the
mountains.

Are you thinking of me?

Why?


Do You Know the reason
whereby you dressed me
whit any black courtains...?


You would want to look 

at menthrough the dark

glass,
but I am the clear light
than never you will
contemplate.


Right now, I am cleaning
the murky spots, that you
have left in my clothing.
I shine like a star in the sky.


Don't regret you to have
spoken any lying words?
Don't regret you can't become
a good person...?


It's incredible....!


From your mouth are flying
balls of paper, that pretend
to exalt butterfly's wings and
piano white keys.     




Are you thinking of me?



Adela Payá i Prats
😋😍♥️🌟🌡

PETIT RETRAT...!

PETIT RETRAT...!


Música al carrer
i, a dintre de la sala també;
els ulls mig aclucats;
els records de l'ara mateix
 engargullant-se
a la gola.

Em fonc als vitralls
dels finestrons, on
puc ataüllar paisatges
en clar-obscur i, endevinar el teu rostre d'antany.

Cercles i el.lipses
als firmaments,
la Terra jugant a saltar
la corda, mentre algú
hi fa obviats d'allò que
 calcigava amb
sabates emplenades
de fiblons.

Les paraules fumejades
en llibres de núvols
aigualits;
el Pare Noel interpretant
el paper de bonàs.

Cabassades, curulles de
vocables desarranjats,
i, aquell <mimo> a tothora,
donant-li corda al seu
cor de ferralla.

Molls sortint-se'n del seu
mecanisme,...El ninotet
se n'ha detingut;
assegut al voltant de la
taula, res no parloteja;
de tant en tant, es belluga
entreobrint ulls estàtics com si fossin pedres,
l'esguard roman força
paralitzat. Petits
turons enrojits li'n brollen
a la seva pell de plàstic.

Cap gest..! Cap centelleig..!

Des d'una fontanella,
dolls d'aigua enllefiscada
esquitxen a qualsevol
i, de vegades,
alguns hi pensin que per
a refulgir com estels a l'airecel,
han d'empastifar-se'n
de llacor i, de bonyigues.

Adela Payá i Prats
🤔😋🌿🍂🎈

THE MEANING OF EVERYTHING.

THE MEANING
OF EVERYTHING.


I don't need your
stale words,
when l have a lot of
flowers singing in
the morning, where
the petals fly out
around my face.


I don't think about
black birds, when the sky
is plenty of light,
and it covers my eyes
of sparks.

Follow me, I have to
show a place, where
fireflies shine oll the
time, with different
colours.

There, you will feel better
than here, ....Your soul
will enjoy very much,
when the meaning of
everything, have been
felt for everybody.

Look at me...!

My heart is on
your cheeks, tattooed
from atriums to ventricules,
of red lips..But you'll
never to be able to
scrub out.



Adela Payá i Prats
♥️☺🌹🐦

AVUI, HI SÓC UNA ALTRA...

AVUI, HI SÓC UNA ALTRA...!

Avui em desfaig en ruixims i,
no hi sóc jo,
hi veig ombres per tot arreu;
les meves òrbites oculars
em fan males passades,
enfoquin a uns altres llocs,
s'esbarrien per paratges
desconeguts i, al mateix
temps, s'hi engarzen amb veus
guturals, les quals desconec.

No entenc el procés pel
qual, n'hi ha jorns què es
tenyeixen de fosc, o de gris,
de ranci, o de platejats,
amb un estol de nuvolades
gruixudes i, pluja de fang.

Cristalls embrutits de bru;
rostres compungits;
paviments a les voreres
ben relliscosos,
on de tant en tant,
els paraigües voletegen a frec
de les rajoles mullades.

Avui em desfaig en ruixims i,
no hi sóc jo,
una taca: cristall de lluna,
n'és clapada de marronós
i, jo hi sóc això, amb
sentiments demanant permís
al cor, per tal de poder-me enfugir..

Andarejo amb la sensació de
xafigar grans de raïm;
d'acolorir-me'n
les galtes de suc de magranes;
de rodolar pels sòls com si fos un
floc de neu;
d'enllustrar-me'n amb oli d'oliva;
de tenir-ne l'ànima encongida
entre barrots,
d'haver-se-me negat
la possibilitat d'altres camins;
de quedar-ne reduïda a empremta isolada.

Avui, hi duc a sobre meu una
munió de cors;
el pes n'és immens,
gairebé no ho puc suportar.

M'assec, engego la música i,
m'adormo, hi tinc molt de fred,
miro als arbres i, llangueixen
de llàgrimes d'aigua.

Avui, hi sóc una altra, i per això
ploro desconsoladament, fins
a buidar-me'n del tot. M'abraço
de l'arbre de la vida i, li'n demano
que em nodreixi de la < Saba vital>.



Adela Payá i Prats
🌻🍀🥀🎈🌹

DISPARITAT...!

DISPARITAT...!

Mentre tu barqueges
onades de núvols blancs
als firmaments,
jo romanc capficada
a dintre dels roquissars.

Li'n dono formes abstractes
a tot allò que no s'hi pot
comprendre;
omplo de vaguetats el que
manca de sense sentit;
i, aquella obaga, que et
va ancorar, em va mostrar
crancs amb potes de dàrsena.

Ací, les irrealitats es besllumen
com sí fossin tangibles i, per
més ànsia  que mostri per
desvetllar-les, algú, ja se'n va
en orris i, tot ho vol encegar.

Amb la partença del que hi
vas obturar entre murades,
et vas endur el que precisava
per ser-ne enllumenat,
i, qualsevol fanal el vas malmetre
inconscientment,
dels seus centelleigs.

Massa dolences a redós teu,
nafres sangant a tothora i, un
excés de ràbia acumulada;
punys a punt de bellugar- se'n.

Cap delicadesa, cap compassió
pels éssers volguts;
vidrioles amb secrets ocultats;
diners a dintre dels taüts;
grapes de guants blancs,
alliberades des dels seus aixoplucs.

L'amor, gairebé absent, exclòs,
tatuat de cromacitats grisenques;
les malalties a joc amb les
ferides de les ànimes, mentrestant
un esguerro força enfosquit, en fa 
un caramull d'esbufecs a les estimes.

Malgrat que cerco la sinèresi en
totes les paraules, tu, hi vas fruir
inmisericorde, amb la dièresi dels
mots. Ens vam convertir en dues
línies divergents...Una travessaria
cristalls embellits, l'altra, vidrieres
fumejades.

Adela Payá i Prats
😏☹🎈⚓
  

ME N'ADONO...!

ME N'ADONO...!


Me n'adono que ja
no m'atreu estar-me'n
al centre de cap menuderia,
ara, cada vegada més
ràpidament, me n'allunyo
envers les voreres,
potser per tenir-ne àmplia
perspectiva, amb ulls
distanciats i, renovats.

Les meves mans s'hi afanyen
per agafar-se'n dels fils
estelars i, engrunsar-se'n entre
esquerdills als firmaments;
el meu cos, hi vol rememorar
voleteigs de temps ancestrals.



N'hi ha una mena de curiositat
per tot allò que roman amagat,
tergiversat o deformat a
propòsit.
N'hi ha un cansanci per les
mentides, esmentades a posta,
i, un reguitzell de nostàlgies
que hi fan bombolles enmig
del cor.

Me n'adono de que vivim
als erronis paradissos de la
por i, ja n'estic enfartida 
d'aquesta supervivència temerària.
Invencions per injectar- nos
als humans verins camuflats.

Miro al cel i sé que tot no ho
puc contemplar, el meu esguard
n'és simplement limitat;
n'estic contenida en un cos
de tres dimensions, per tant,
qualsevulla essència vital
l'albiraré amb llambregades
escurçades.

Ja hi resta poc per assabentar-me'n
dels secrets guardats, que a les nits
entre somnis, em cantussegen
veritats a mitges i, ahir una
veu al vespre em deia: et donem
un any més.....Un any més
per a què ....?

Per a morir, per a estimar, per
a fer-ne la transformació de crisàlide
en papallona....per a què...?

Adela Payá i Prats
😐🤔🌹🌻🍀🌿


,
  

EL QUE NO VULL SER- HI.

EGON SCHIELE

EL QUE NO VULL
SER- HI.


No vull ser-hi llàgrima
abocant-s'hi als finestrons
de les conques envitrallades,
que com fulla penjadissa
a la tardor, n'és  a punt de
desllaçar-se'n del seu
branquilló.

Tampoc no deliro per amuntegar
codolells de quarsos, atrapats
a les arquetes dels records,
o enfervoritzar rellotges amb més
agulles de les que s'escauen, per
talonejar hores, raucar minuts i,
aletejar segons.


M'ennuego en veure com el
què n'he viscut, em cus serps
diàfanes, al voltant del meu cos,
on en tibar la meva còrpora
puc tenir- ne l'efecte de sentir- me'n
ofegadissa.

No vull ser-hi estrella de mar
ni estel al cel, ni cruspirme'n
d'èter, o d'aigua salabrosa;
tampoc deliro per fer-me
amiga dels oreigs i, dels volcans
escopinadors.

Tan sols hi vull trobar a la que
de tant en tant, em fa servir de
vehicle per a dur- ne a terme
assumptes terrenals i celestials,
tots dos barrejats alhora..




Adela Payá i Prats
🍁🦋🌾♥️

WHO ARE YOU...?

WHO ARE YOU...?

Can you tell- me :
How many faces
do you have....?

The monster of the
moon, is followed
by the world's shadows,
here in the Earth,
and he starts to draw
in black and white.

Four faces has the
Moon, but you have
different appearances.
You shine like a
dwarf star, always
developing into a red
super giant.

Blood, more blood,
drinks your mouth;
vampir of the espace,
eating reddened stones.

Field of poppies:
tongues corrugated;
tinged petals of purple;
You, with your heart
beating fast.

Can you tell- me :
How many faces do you have...?

Maybe, you are an
earring which hangs
of whole celestial
bodies...?

Who are you...?

Adela Payá i Prats
😊😘🙄🥀🌻🍀

ESBARJO DE NINS...!

ESBARJO DE NINS...!

Amb ninots allargassats
i sense pèls,... ben calbs,
hi somniava quan
en duien als cellers de la
Mare Terra, on sotjava algunes
quantes barbàries..

Amb nins de plàstic què
es deien < Mustafà>
el pare ens omplia la casa,
mentre ens cantava una
cançoneta. Mai hi vaig
comprendre aqueixa dèria
per fer-ne sonar xiulets
en prèmer la panxeta de
les joguines.

Durant alguns anys, hi vaig
conèixer perotets humans,
què en donar-los corda en
feien reverències amunt i
a vall, envers els panxuts,
sense haver de detenir-se'n.

Uns quants només desitjaven
regals, altres, alguns premis,
i, els més vanitosos es
delectaven per lluir-ne de sovint
com fanal engegat.


Però el pitjor de tots, hi va ser
el monyicot de les paraules
mutants. Cada jorn et deia
mots contradictoris, expressava
idees oposades, pensaments
que es gratinyaven de conceptes
contraposats, on podìes restar
ben boja.


Potser patia un trastorn de la
personalitat, on la més colpidora
hi volia a tothora, ser-ne adorada
de formes i, de maneres diferents.

Are em prenc un lleu descans,
no m'abelleix continuar amb
aquest joc pervers i, encara
que sé què n'hauria d'ésser més
tractable, em reservo el dret
de la incomunicació, per un llarg
període de temps.

Avui, al carrer: desfilada de
petits robots, imitant insectes
amb incorporació de nanopartícules;
en sortir de casa: nano fiblada
i ves a saber quina cosa estranya
ens podrien injectar...?







Adela Payá i Prats
🐽🐾🎈😣😲👿  

LLUNY DE LA VIDA I, ARRAN DEL COR...!

LLUNY DE LA VIDA
I, ARRAN DEL COR...!

Allunyada de la meva
vida, hi visc a sobre
d'esglaons d'ivori, on
de tant en tant,
he d'aturar- me
per albirar els paisatges
oblidats.

Tants lligams nuats i,
desnuats alhora;
un caramull d'accions
i, d'efectes altisonants;
un anar cobrint de vels
tot allò que no vol ser- ne
exposat al davant de ningú.

Vivències que mai no haguessis
volgut tenir- ne, t'omplin
per dintre de moltes preguntes,
que tanmateix, et dirigeixen
pels senderols dels exiliats.

Experiències mentals, però
amb la negació d'expressar- ne
els sentiments, ens han llançat
als abismes del desconeixement.

Allunyada de la meva pròpia
vida, hi visc a sobre de penyals
isolats, on des d'allà dalt
me n'adono dels sense sentits,
als quals n'hem arribat cegament,
com somnàmbuls a les nits.

Retalls de somnieigs, s'hi fan
evidents, mentre nosaltres
potser, hi som en un altre indret,
malgrat què ja el cansanci
s'instaura a dintre nostre, car desitges
per tostemps, iniciar l'obertura
dels ulls de l'ànima.

Adela Payá i Prats
🤔🎈🦋🌾

PASSEJADA I, DESCANS.

PASSEJADA I, DESCANS.

Les sabates, sota l'arbre,
els peus en  contacte
amb la terra,
el Sol fent-me cosquerelles
a la cara i els pensaments
avui, tancats per unes hores
al quarto de les joguines.

Els sentiments, empolainats
d'ales novelles i, tot el meu
cos, assegut a sobre de la
gespa;
em perdo entre cels
de colors, em buido entre les
meves muntanyes i,
encara que n'he d'aguantar
mirades estranyes,
les acarono amb somriures
sobtats.

Me n'adono que hi visc en
una mena de teranyina, a la
qual m'hi aboco de mica en mica
entre els seus enforcalls,
però enllà, hi són un grapat
de brodadors que no em deixen
traspassar els seus enfilalls.

M'aixeco, em calço les xiruques
i agafo les dues gaiates....Hi duc
dos, per sí de cas, es donés
una situació no desitjada i, tingués
que fer- ne ús d'elles.

Els arbres amb les seves caretes
verdosenques em somriuen,
em saluden sacsejant les seves
fulles escadusseres i, em dirigeixo
tota sola, a la descoberta de qui
hi vol romandre tostemps ocultat:
l'esquirol.



Adela Payá i Prats
🤔🤗💜💥






   

UN VOL INSTANTANI...!

UN VOL INSTANTANI...!

Amb un fanalet a la mà,
recorria camins obscurits;
ullades als estels els hi
feia, i ells en parlaven
del nin amb cabells rulls
que de tot s'abstreia.

El vaig conèixer i, fins
i tot, ens vam enjogassar
al divertiment d'endevinar
títols de películes, fent
mimos amb el cos, però sense
no badar boca.

Excursions i, dies primaverals,
ens farien coincidir en un
caramull d'afers escolars,
banys a la platja i, castellets
menuts, que haver- ne de descobrir.

El nin de cabells rinxolats
i, ben negres, en tenia l'esguard
llangorós i, omplit de pedretes
blaves, on s'hi amagaven històries
només per a d'ell.

Com a company rebel a l'institut,
me l'estimava prou,
però un jorn de druides,
en obrir la porta del cotxe
él varen envestir i, va morir
en el mateix acte de sortir- se'n
de l'auto.

No recordo pas el seu nom, però
n'era reconegut per tothom amb el
sobrenom de: el Rus.

Hi vaig perdre un amic d'adolescència
amb tan sols disset anys.

Amb un fanalet a la mà, una nit
de foscam, hi vaig entrar al
cementiri i, unes llàgrimes
d'atzabeja hi van nedar a sobre
d'una tomba ....Li'n vaig esmentar:
" Hem d'inventar-nos un joc nou,
demà vindré i, s'ho xarrarem de nou."

Què et sembla sí et faig d'àngel
i, et ressuscito per unes hores,
el temps idoni per a esbargir-nos-en una mica...?

Adela Payá i Prats
😐😢♥️

BRUIXOTES...!

BRUIXOTES...!

Engrunes i, més engrunes,
de les bruixotes maldestres.
Amb rostres emmascarats de
berrugues cutànies, les sortilleres ocells, n'han dipositat els seus ous
a sobre dels nierols.

Ungles esllanguides, hi fan destrosses dels escrits savis i, colpidors,
on a foc lent, s'hi  couen les
veritats per tal de ser-ne ocultades. 

Barrets negres i, esfilagarsats,
on al seu interior dormisquegen
ratolins safranats amb poders
estrafolaris.

Engrunes i, més engrunes,
de les bruixotes maldestres.
L'home de les neus, a totes elles
les ha glaçades,
on en albirar la seva casa als
cimalls de les muntanyes,
les veuràs arrenglerades
com si fossin arbredes, mentre
l'home albí, estudia com
abaltir-les i, transformar-les
en magues  benefactores.

Fórmules magistrals n'ha preparat
i, en arrosar a l'arboreda amb
l'elixir alquímic, totes elles,
s'esparpillaran dels seus somnieigs.
Els nius esclataran, i de dintre
d'ells, fades diminutes, com pinyonets,
hi tindran cura per tostemps
dels boscatges.

Adela Payá i Prats
😚🍭🎈🌝🔮

   IMATGE:  Cami entre els arbres          nevats La Seu d'Urgell foto de            Bernado Trenado del Aguila