BRUIXA, BRUIXETA...!

BRUIXA, BRUIXETA...!





Bruixa, bruixeta
hi vaig néixer;
granera, granereta
anem- hi damunt del
magraner;
dues magranes em
menjaré i, dels meus
musells, se'n sortiran
bombolles d'esquerdills.

Als malvats, els convertiré
en cebes llefiscoses
brollant des dels conreus;
als mentiders, de les seves
llengües només
s'exceliran solfejades
de simfonies dolces.

Als malalts a tots ells
els guariré;
les guerres les transformaré
en fires de queviures;
els pobles destruïts
lluiran com ciutadelles
de cristall;
als contraris a la vida,
en coets supersònics
a uns altres planetes
viatjaran.

Bruixa, bruixeta
hi vaig néixer;
granera, granereta
netegem la terra,
l'aire, els cels i, les aigües;
escridassem als
animals extingits,
retornem-los de nou
al seu lloc.

Repoblem aquest planeta
d'arbres i, dels seus
paratges oblidats;
convertim els deserts
en oasis;
i, als apaga- llums,
omplim-los
de pampallugues.

Bruixa, bruixeta
hi vaig néixer;
granera, granereta
anem-hi per sobre de
les teulades, què ja
ha arribat l'hora
d'enlluernar-nos
els ulls amb els  
estellicons refulgents,
on el meu cosset
ha de reblir-se de
més i, més màgia.






Adela Payá i Prats
              🔮

UN VIATGE EIXALBAT...!

PABLO PICASSO



UN VIATGE EIXALBAT...!
 



Un camí emplenat
de clots i, d'escales
què munten al Parnàs,
de ponts que pugen
als firmaments.

Unes mans asprívoles
reblertes de fiblons,
què com plantes de cactus,
et volen empresonar
de més i, més punxons.

Un esguard colonitzat
de gemmes movedisses,
on les seves llums  
volen engrescar-te'n
a viure el què no et
complau.
 
Unes paraules fetes
de llengües escorxades,
empentant-te a restar
isolada entre un munt
de confusions.

No n'hi ha la suau
cadència dels vocables,
transformats en accions.
Tot quequeja a dintre
dels llambrots, què hi
fan de cova de ressonància.


Un camí on les heures
es cargolen a l'entorn
del teu cos, destorbant-te'n
per seguir avançant. 
Arrapant-te de braços
i, de cames,
estiregassant-te els
cabells fins a arrencar-te'ls 


Dolls llàgrimers què en
ratjar es transformen
en volves de neu;
el cor comença a bategar 
a poc a poc;
l'ànima s'hi sent eixarreïda;
el cossatge rau mig paralitzat,
s'arrela a la Terra,
enfontsant-s'hi de mica
en mica, mentre un hàlit
de blanca boirina, 
se'n surt pel teu cap. 

T'han empolainat d'estel
i ara, voleteges pels
viaranys d'albor, cercant
al teu creador. 
  





Adela Payá i Prats
                💡
 
           
  

CANÇONS D'AIGUA...!

ALBENA VATCHEVA



CANÇONS D'AIGUA...!



A la llacuna on
els joncs creixen
a gavadals,
hi són els nins
de porcellana
què et cantussegen
melodies encisadores.


El capità de suro
marxa amb el seu
navili de neules,
amb banderoles
d'estels al pal masteler.
Cerca somnis de
llençols acaronadors
què el duguin a seguir
vivint com aventurer.


Una dona asseguda
al davant de l'ordinador
escriu contes per
als seus nens i, aleshores
s'hi troba amb un home
de mar, què converteix
les brutícies de les aigües
en joguines per als infants
més desfavorits.
   

Has marxat al rierol
cantaire a escoltar-ne
cançons que parlen
d'un temps endarrerit
i, enllà les libèl.lules
t'han envoltat d'uns
encanteris platejats.


Hi vius desquadrada
en un món al qual
el perceps com estrany i,
amb el que no t'hi pots arrelar,
on a mesura que passin
els anys més desubicada
et trobis. 


Les solfejades de les
aigües, hi són com
petonejades de fades
a sobre de les galtes.
Elles, t'agraeixen
els teus sentiments,
tanmateix no entenguis
res de res.


Com el flum avançaràs
o et detindràs, de tant
en tant;
en faràs cabrioles i,
piruetes;
ballaràs amb els peixos;
mormolaràs mots
aigualits, on en arribar
a l'oceà li'n demanaràs
a les onades què et
vesteixen de blanc
llampant.


Al teu estimat, perdut
des de fa tantes vides
te'l trobaràs abillat de
Tritó i, ell, novament
t'endurà a la vostra casa,
feta de coral.lines i, de
cargols de mar. 



  




 Adela Payá i Prats
            🏞


  

FIGURES GEOMÈTRIQUES...!

FIGURES
GEOMÈTRIQUES...!



Quan vulguis
viatjar a sobre
d'un feix de llum
posa't el vestit
de plomes i, els
ulls d'arc iris.


T'espero a la teulada
on els gats miolen
durant tot el dia,
i, a les nits treuen
ales amb formes
de paraigües.


Voletegem fins aquell
lloc on les aigües
de pluja li'n fan l'amor
als rierols amb força
descompassada.
On els desbordaments
de la passió tot ho
inunden amb aldarulls
de flabiols.


 
Traspassem capes
i, més capes de
firmaments,
on els colors hi són
uns altres i, els sons
poden arribar-hi a
fer-nos al.lucinar.



Atreveix-te a albirar
la vida des d'uns
altres angles;
o des de les arestes
arrodonides;
munta't als lloms dels
corcells ennuvolats,
i, als muscles dels
óssos d'escumes,
murmura'ls dolces
paraules, 
confiant- los
la direcció dels teus
somnis adormits
amb brúixoles neuronals.


Espargim trossets d'estels
a dintre de l'oceà.
Fem- lo enlluernar de
brillantor i, repugem els
nostres rostres al fons
de les aigües marines.
  

T'espero al vèrtex de la
piràmide del Sol,
cruspint- me de lluminàries.
En triangle de foc en veuràs
transformada,
decidida a fondre'm amb
els teus ferrets engelabrits.
Ben junyits li donarem
cabuda a un merkabah.



 
    




Adela Payá i Prats 
           🔥💧

QUINA COSA VOLS..?

Christian schloe
" El paseo entre flores "





QUINA COSA VOLS..?




Entre flors i tasses
reblides de xocolata
amb xurros
t'he tornat a veure.

N'ets com un quadre
què a poc a poc
va apropant-s'hi
a la meva vida. 

Del blau cel dels
teus ulls em duus
a un paratge reblert
de silencis cèlics.
Dels teus cabells
rulls i, blonds
em transportes
als camps de blatmorats
i, encara que et fas
el despistat, t'has
atrevit a seguir-me
fins on visc.


Els cristalls de la
porta, al llindar
del rebedor
t'han delatat. La teva
figura, els vitralls
l'han dibuixada.


Un jorn arribarà
i, serà quan és trobem
cara a cara,
aleshores, n'hauràs de
dir-me quina cosa
és la que empaites, 
sí ja saps què hi vas
acompanyat a la vida.


Entre flors i tasses
reblides de xocolata
amb xurros
t'he tornat a veure.
    

El teu esguard n'és
com una daga al bell mig
del meu cor, bategant
al seu compàs.


Quina cosa és la que
tu persegueixes?  
Per què em mires amb
tanta profunditat? 
No et faré de model
als teus llenços,
no em cerquis més.


I, sí l'atzar ens vol
pinzellar en una mateixa
clapa a sobre d'un
paisatge cromatitzat
de verds i, d'ocres,  
et diré que no hi
potser això.



No em busquis més...!
Hi vas acompanyat...!
  




Adela Payá i Prats
           🍂🍁

PÈTAL DE FLOR...!

PÈTAL DE FLOR...!



Pètal de flor solitària
que encara no saps
a quina classe de gènere
vegetal tu li'n pertanys.


Cerques acoblar-te'n
en qualsevulla essència
de fragàncies exquisides,
però de tots els llocs
n'ets rebutjat.


Ençà, un lliri, un gesmil,
una dàlia, una rosella,
un quefer qüotidià per
voler anexionar-te'n
al teu origen de naixença.


Com l'home atordit
sadollant-se d'un munt
de cossos, on només
hi pot assolir més
solitud afegida de més
al seu cor orfe d'estimes.        


Flaires el teu cos nuu
i, no percebeixes cap
aroma, la qual cosa
et fa sucumbir
d'impotències.


Aqueixa humil violeta
què un jorn t'hi va trobar
i, et va oferir ajudar-te,
li'n vas fer mofes del seu
aspecte tan seriós,
i, va ser un ésser davallat
des dels cels amb la missió
d'empeltar-te'n a la teva
estirpe ancestral.
      

Pètal de flor solitària,
que encara no saps  
com has de curullar
la teva vida de guspires.  
Trepitges per on trepitges
mai no hi pots assolir
engalzar-te'n
a la teva ànima fugissera.






Adela Payá i Prats
              🌹 

EXALTACIÓ DE LA VIDA....!

EXALTACIÓ DE LA
VIDA....!



Arribarà el jorn en el
qual de les conques
orbitàries balmades
tot ho contemplaràs.

Podràs albirar
els prats del color
de les argúcies,
emprades
per descolorir-ne
les querences.

Flairaràs aromes
empudeïdes dels
actes desmanyotats,
que poden posar
de manifest, als
esperits punyits.

Te n'adonaràs dels
efectes del rebuig,
en ser llançat als
abismes de l'avern.

En ficar els peus
sota el terregam,
llambrots de rostres
emmascarats,
se t'engoliran
fins a fer-te rebrostar
en un altre indret.

Aleshores, reconeixeràs
quina cosa s'hi pot
sentir ben al fons
quan un és nodreix
del patiment de si
mateix.

Et condoldràs de moltes
fiblades, fins al punt
de voler retornar- li'n
a cadascuna de les teves  
preses, els seus poders
arravatats.


Tanmateix aprendràs
a assaborir les dolences
per dintre i, no desitjaràs
què cap ésser vivent
pateixi el què tu
malauradament, n'hauràs
sofert, i ploraràs pels
teus actes tan atroços
i, dispars. De llavors ençà,
què apreciaràs el significat
d'existir i, exalçaràs rellucs
de vida, no pas de mort.





Adela Payá i Prats
              🌾

 






 

A COPS DE BEC...!

FUYUKO MATSUI
"Scattered Deformities 
In The End"  2007





A COPS DE BEC...!



N'hi ha una flassada
immensa entre la Terra
i el cel què no ens deixa
veure on som.


N'hi ha un abisme
d'incomprensió entre
dues ànimes què han
interposat murades
entre els seus éssers 
distants.


Alguns caminen sobre
espills què els retornen
la veritat, uns altres ho fan
sobre llunes mentideres
què confonen a tothom.   


Mentre una majoria construeix
un món de miracles,
una minoria acabdalada
s'entossudeix per enderrocar-ho
tot, a beneplàcit dels seus egos.


Tu, segueixes el viaró dels
deshonors;
a cada criatura li'n vols 
arravatar la seva dignitat.
Et delectes per ensutzeir
esperits cristal.lins, 
des d'eixe jorn, que la teva
ànima espantadissa, s'hi va
repenjar dels enfilalls
emporprats.


No cal  ocultar- se'n sota
el cascaró, o fer l'harca
i, al mateix temps, amagar- se'n
de tots i, fins i tot, d'un mateix.
N'has omplit les tresqueres
de petges ensangonades,
per on vas es tenyeixen
els tempanells de vermelló. 


Has sucumbit a la saviesa
i, com animalot maldestre,
n'has escollit el paper de
rapinyaire.
Udols de sobresalts
a les nits, en fan tremolar
les vidrieres, mentre un ocell
abillat d'esmòquing, espicassa
els vitralls sense compassió.

 
     




Adela Payá i Prats             
              🦅   

ANIVERSARI DE FÈLIX, 31 ANYS

   

            🎁 🐞🤣🌜👏👏👏🌿🌾⚘🍬💞⏰

              🎈🥂🍾🎂🍰🍨🍷🍭🍡

SIMULACRES...!

SIMULACRES...!



La casa n'era feta
de cartró;
els boscos de paper
de xarol;
el cel n'era un collage
de pedres pintades
amb aquarel.les blaves;
tu, el semidéu postís
cobrint-te el cos
de plomes setinades.
La terra un pastís
de xocolatines.


Càntics des de les
àmfores se'n surten  
imitant corals angelicals.
El mestre de les 
confusions,
juga a que tothom
s'hi agenollés 
al seu davant.


El meu amant un ninot
fet de circuits 
electromagnètics
amb cadenats de
nano- xips
i, pell sintètica.


Repetició de les mateixes  
paraules, una i altra vegada;
amorets electrocutats,
desarmats, reduïts a cargols
i, rosques. 
Un tornavís treballant
sense descans, junt amb una
clau Allen.


Els somnis, extenuats, 
fora de lloc, 
disfressats d'electrons,
de neutrons i, de protons,
d'hologrames projectats pels
burlaners dels habitants
ací a la Terra.
 


Ella, s'ha fabricat un androide
d'última generació.
El té com gos rabiüt,
ple de pèls i, de queixals.


En apropar- se'n els
monyicots de mentida, 
a tots els espanta amb els
seus lladrucs i, sense cap
excepció els llança pels
finestrons. 


Amb dofí galàctic, ella, 
des de la estrela de Sírius,
hi va pescant els robots
metàl.lics de Gaia,
alleugerant-la del seu pes
excesiu i, de les argúcies
dels nins de llauna.



 


Adela Payá i Prats
             🤖
   

PLUGES...!

Frederick Childe Hassam
Oleo



PLUGES...!



Pluja d'aigua dolça
cantussejant a sobre
del rierol,
amb veu rogallosa
i, estrident, s'ha endut
el pont vell
per acaronar-li'n
els seus cabells de
rocam esquarterat.



Destrosses als carrerons,
cotxes barquejant,
torrentades a gavadals. 
A d'ella els joncs 
la configuren amb cos
aigualit i, ulls d'olíban.


Ell, se la mira amb deteniment
i, en voler-la agafar on
el corrent n'és més suau,
se li desfà el seu cosset
entre un reguitzell de perles.


Hagués volgut escalfar-la
arran del foc promès 
entre un bri de flamarades
i, sospirs amorosits.


A les seves mans, empremtes
d'una muller magolada,
on els seus murmuris retenen
les solfes d'un doll llagrimer.


Pluja d'aigua dolça, trenant
peixos de colors amb les
serpentines d'una figura
malmesa, cargolant- li'n
els llavis de la llacor liquada.
 








 Adela Payá i Prats
             🌨

ANHEL PER CREAR UNA ALTRA REALITAT...!

1901. Edward Robert Hughes
La princesa de la escuela
Pintura post  raphaelista
Colección privada




ANHEL PER CREAR
UNA ALTRA REALITAT...!




En sóc feta de plomes
amb cor de llanterna
i, ànima ornamentada
d'estalactites.

M'estimo la Terra
amb devoció, les dos
sabem del sofriment
de cadascuna de les
seves criatures vivents. 

Voldríem existir sense
allò què suposa el fet
de depredar. Què ningú
no hagués de menjar-se'n
a ningú.

Alenar i, romandre
cruspint-nos-en de la
nostra pròpia llum, 
com sí fóssim auto 
generadors d'energia.

No volem agredir als animals,
tampoc a les plantes,
tothom en té dret a viure
sense ser-ne assaltat.

Com s'ho hauríem de fer...?

Cada vegada que menjo,
en dono les gràcies  i,
a més a més,
en demano perdó.
Hi sóc viva  pel sacrifici
d'altres éssers;
n'hauria d'estar 
eternament agraïda.

Beneeixo totes les coses,
com també en sóc conscient
què n'hauré de recórrer
un llarg camí per a sobreviure
sense aprofitar-me'n
de l'energia d'altres existències.

En sóc feta de plomes
amb cor de llanterna
i, ànima ornamentada
d'estalactites.

Sofreixo, pateixo, ploro
a gavadals, hi sento la
dolença de tothom;
de vegades, vull
esmicolar-me'n i,
desfer-me'n entre
grumolls. En altres 
moments, en faig 
riallades a cops de
núvols, mullant-m'hi.

Escridasso fins a rebentar
i, a sobre de coixins
emmidonats, m'adormo
entre un munt d'impotències.
 
Fins a quan n'haurem
de contemplar tant de
dolor, sí precísament això
ja ens constreny l'ànima    
de tal mena de turment,
què el voldríem dissipar
per tostemps.

El meu consol, un tamboret
a les esplugues de la Terra,
on una veu em murmura
tendrament 
paraules balsàmiques, 
empentant-me
a continuar vivint i,
descartant eixe anhel 
pertorbador,
per marxar d'aquest 
preciós planeta. 
 

  



Adela Payá i Prats
             🍃 

PERSECUCIONS...!

Remnev Andrey
1962 Rusia



PERSECUCIONS...!



Quantes il.lusions
he hagut de llançar
als cels,
per a que me les
guardessin
en cofres de nacre,
doncs relluïen tant
ací a la Terra, què un
exèrcitt de trapelles
amb sabres de mitja
lluna, me les volien
acoltellar.


La Mare Terra, a les
esperances, les havia
encapsulades
a dintre de llavors novelles.



En passar la barrundanya,
n'hi haurà rebrolls i, més
rebrolls de vida exultant, on
a tothom nodriran de mica
en mica.
 


Als firmaments, esclats
de les joies, se'n surten
des del fons de les arquetes,
eclosionant als humans
de rebomboris i, de sorolls.
Se'n penedeixen d'haver-ne
esclavitzat a tantes criatures
al Cosmos.


Qui, potser, hi va decidir
què en comptes d'instruir-nos
pels plans de Vida
ho havíem de patir pels
plans de mort, inaugurats
vés a saber per qui...?


Tota una existència emprada
per a sobreviure;
per a defendre'ns de les bèlües;
per a no morir de tristor;
per a enraonar el què no s'hi
pot comprendre;
per a adonar- te'n de les
disfresses dels no humans
volent-ne el pitjor per a tothom.  


En quants cignes n'haurem
de confondre'ns, per tal
de seguir ocultant els
nostres deliris, per fer
sargir-li'n al nostre planeta, 
plomes i, més plomes nívies, 
amb alliberaments de
tantes immundícies.
 







Adela Payá i Prats
              🎠

A VORA DE MAR...!

A VORA DE MAR...!


Miro la mar: ulleres
d'atzurita, amagant un
món a l'oceà, el qual,
hi vol protegir-se'n
dels esguards de
qualsevol.


Hi sento la dolçor
blava arran de la
meva pell,
li'n pertanyo a l'aigua,
per això en puc
escoltar els xiulets
dels meus germans,
capbussats a dintre
d'ella.


Columnes emblavides
als angles de la casa
s'instal.len
de tant en tant;
inscriuen missatges
a l'interior de les meves
cèl.lules
mentre dormo
arraulida, als braços
del selló.  


Volen protegir-me'n 
de l'amargor de les
llàgrimes sentides,
aqueixes qui brollen
de dintre del pèlag,
en adonar-se de les
polseres què als humans
els retenen enmig
de l'esclavatge.





Adela Payá i Prats
              💦

SOMNIS DE VERITAT...!

NICOLETTA TOMAS
CARAVIA.






SOMNIS DE VERITAT...!


Dor- te, arran del meu pit,
et faré de mare per un jorn.
Escoltaré la tremolor
de les teves paraules
adormides durant segles.  

Sabré polir cadascun
dels teus mots, 
els hi donaré el sentit
què tu no els vas trobar
i, en lluir com fanals,
enllumenarem tots els
carrerons aombrats.

Dor-te a frec dels meus
braços, mentre et llegeixo
el llibre què entre els dos
hi vam deixar escrit a mitges. 
Et parlarà del que encara
no saps, del que desconeixes.   


Acompanya'm a posar- li'n
punt final a les il.lusions
què mai no en veuran la llum.
Millor, preparar-nos per a no
seguir somniant  rotllos,
encara què més abrupta
la veritat, a tothora, ens
conhortarà a romandre 
en pau.


Dormint-nos ben arraulits
al cor de la Mare Terra,
què ens deixi per sempre
omnubilats fins que
se'ns retornin els nostres
dons arravatats, aleshores,
potser, en podrem llaurar
els nostres primers somnis
reblits de llums i, d'esperances.




Adela Payá i Prats
              ☘
 


   

EVANESCÈNCIA...!

 LEONOR FINI
(Argentina 1907-1996 Francia)




EVANESCÈNCIA...!



M'he quedat amb
les mans buides,
escadusseres del
teu contacte.

Ara, camino a soles
per un escanyolit
senderol, des del qual
albiro vertiginosos
barrancs.

Les paraules de la
gent, no em consolen,
semblen més bé
frases somortes, què
et poden dur, camí
de la teva pròpia
aniquilació.


Les portes romanen
tancades, mentre en faig
recorreguts pels
passadissos aombrats.


Algú li'n va arrencar la
bellesa a tot allò què
refulgia d'amorositat;
n'era més complaent
apujar graonades als
escenaris, on es
representava
la mort abillada  de
sortillera.


M'he quedat amb
els llavis premuts,
imaginant llavors
novelles,
amb les quals
crear poncelles
de petonades florents.
  

Els meus ulls s'han
esclarit amb les teves
llambregades,
i, en dissoldre'm
al fons de les copes de vi, 
n'he ressorgit com
butllofa enrojojada.



    


Adela Payá i Prats
               🍷

SOTA LES TAPADORES...!

LLORER




SOTA LES
TAPADORES...!




T'has amagat,
en tenies por de
les converses,
de les paraules,
dels gestos,
dels sentiments
brollant a dintre
del cor,
com florades
en expansió.



Tu mateix, te n'has
posat el vestit
de presoner, i t'has
embarrat al darrere
de les brèndoles.


El teu rostre entre
les reixes hi fa pena;
inventes somnis
que es cauen entre
les corbes del teu
cervell fins al melic.


T'has ocultat al jardí
on creixen fongs
verinosos amb caputxetes
blanques i, sota els
emparrats del raïm aurat.


A cada carícia novella
n'has folrat les teves  
grapes de guants
per encetar,
de barrets què tapessin
els teus cabells platejats.


De pell empeltada,
inicies viarons fantasiejats
però ja n'ets conscient
què a meitat del camí
et sentiràs fastiguejat.
 

Cupid, no fletxa a tothom
i, moltes dones prefereixen
ser arbres Dafnians
que no pas, continuar
essent acosades
pels mascles que res no
en saben dels diàlegs
entre els cossos i,
els esperits,
entre les dolces notes
musicals, que les pells
en fan tibar des del centre
de la seva essència vital. 
  

Solfejades de fulles de
llorer ploraràs, 
en contemplar l'amor
empolainat d'arbust. 




   
 
 

Adela Payá i Prats
             💌

DE DUBTES, ANELLADA...!

John William Waterhouse
1849-1917





DE DUBTES,
ANELLADA...!


Andarejo pel planeta
amb ulls ben oberts,
encara que de vegades
els volgués tenir tancats.


Dormo sota l'arbre
solitari, esplendorós,
mentre em menjo
els pinyons caiguts
al terra, agraïnt- li
les seves delícies.


En obrir els ulls, un
munt d'estels
m'hi acompanyen,
però les obagues
s'asseuen al meu costat,
hi volen abillar-me'n
de foscúries.
En esclarir-se per l'acció
de l'astre Sol,
n'he sortit volant amb
alots de fullam glauc.


Me'n vaig a explorar
el món, a treure'n dels seus
enclotats, als qui s'han
embussat als cels,
empaitats pels apagallums.


El meu estimat, em parla
amb paraules silencioses,
em mira amb esguard cec,
i des de les seves mans
em fa obsequis dels anells
promesos.


Em mostra la seva alcova
enllumenada
d'espurnes cèliques,
i, m'esmenta què hi és al
lloc adient, llambregant la
Terra, des de tots els seus
angles.


Només aguaita què em
decideixi a voletejar
on ell, ara mateix, s'hi
hostatja...Tan sols n'és
complice d'aquell amor
nostre, què els vampirs
sense cap compassió,
escapçaren a pleret.



Ell, només m'observa...!

Jo no sé quan n'hauré
de fer batre novament
els meus èlitres de l'ànima,
hui per hui, força entumits.
N'hauré d'enlluentar- los
amb oli d'ametlles.


 

 

 
 
 


Adela Payá i Prats
              💖

ENCONGITS D'ESTIMES....!

 


PINTOR: MANUEL MENDIVE





ENCONGITS
D'ESTIMES....!



Hi vas davallar des
del teu món de cristalls.
Les llàgrimes, fulles
dels teus arbres
ens aïllarien del món,
mentre les nostres 
converses, inundarien
els paisatges de
creacions novelles.


A la Terra, els rapinyaires
de torn, ens havien
lladrunyat l'esperança,
hi van omplir els escenaris
de les pitjors bretolades,
i aquells, què s'anomenen
< bona gent> ens
contemplen des de més
amunt del planeta:
sotjant sacrificis humans.



Qui vol viure enmig de les
perversitats, reblint-se
els ulls d'escopinades
verinoses,
qui hi va signar sobre paper
mullat, anar regalant les
seves energies a l'ignominiós?

 
Hi vas davallar des
del teu món de cristalls,
a parlar-me'n de tot allò
què no existeix al planeta.



De què en pot servir els
teus somnis diamantins,
si en aquest indret,
tots els jorns ens en fan 
ataüllar las maldats
què cap ni un dels humans
no n'hauríem imaginat que
poguessin existir.
   
  
Estem esgotats,
empal.lidits, malalts,
tristos, tanmateix, tothom
ens filma a les seves
pantallas televisives.
Des d'un un altre paratge
ens albiren com actors
d'un film, del qual, el seu
guió ha estat escrit per
unes criatures sense cor.
Ells és riuen de valent, 
mentrestant, nosaltres es
desfem en un caramull  
de ploriqueigs, ornamentant
flors de petalines transparents.







Adela Payá i Prats
             🌾



  

MARTELLEIGS D'AIGUA....!

MARTELLEIGS
D'AIGUA....!



L'anunciador de les
pluges,
em diu que encara
duus gotes d'aigua
a l'entorn de la teva
pell. Hi són antigues,
una mica velles, on
t'han tatuat missatges
què t'han emmudit
què t'han silenciat.


Però les teves escorces
segueixen esgrafiant
un munt de paraules,
fins a esclafir entre un
gavadal d'èczemes.


Els devessalls ensangonats
t'han convertit en
l'home rubescent.
Els enfilalls vermellencs
t'han reblit de nusos.


Una vida emplenada
de llaçades;
de mans emmanillades;
de peus encadenats;
de llengüa cargolada;
de cos emmurallat;
una existència mentidera;
on ja qualsevulla cosa
manca d'importància.


L'anunciador de les
pluges, ha dissolt
cadascuna de les 
enganyifes,
la muller d'aigua
et va mostrar on raïa
la veritat, amb ella
et vas atrevir a ser
tu mateix:
un home embrutit
per l'absència de les
querences;
per la negació d'emprar
l'amor com el camí
de vida;
per l'obstinació d'ensutzar
les estimes amb taques
de floridures,
per la contumaç tossuderia
de vibrar amb el desamor;
per instaurar lletgesa
on refulgia la formosor.








Adela Payá i Prats
            🐰