PINTOR: MANUEL MENDIVE
ENCONGITS
D'ESTIMES....!
Hi vas davallar des
del teu món de cristalls.
Les llàgrimes, fulles
dels teus arbres
ens aïllarien del món,
mentre les nostres
converses, inundarien
els paisatges de
creacions novelles.
A la Terra, els rapinyaires
de torn, ens havien
lladrunyat l'esperança,
hi van omplir els escenaris
de les pitjors bretolades,
i aquells, què s'anomenen
< bona gent> ens
contemplen des de més
amunt del planeta:
sotjant sacrificis humans.
Qui vol viure enmig de les
perversitats, reblint-se
els ulls d'escopinades
verinoses,
qui hi va signar sobre paper
mullat, anar regalant les
seves energies a l'ignominiós?
Hi vas davallar des
del teu món de cristalls,
a parlar-me'n de tot allò
què no existeix al planeta.
De què en pot servir els
teus somnis diamantins,
si en aquest indret,
tots els jorns ens en fan
ataüllar las maldats
què cap ni un dels humans
no n'hauríem imaginat que
poguessin existir.
Estem esgotats,
empal.lidits, malalts,
tristos, tanmateix, tothom
ens filma a les seves
pantallas televisives.
Des d'un un altre paratge
ens albiren com actors
d'un film, del qual, el seu
guió ha estat escrit per
unes criatures sense cor.
Ells és riuen de valent,
mentrestant, nosaltres es
desfem en un caramull
de ploriqueigs, ornamentant
flors de petalines transparents.
Adela Payá i Prats
🌾
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada