DE DUBTES, ANELLADA...!

John William Waterhouse
1849-1917





DE DUBTES,
ANELLADA...!


Andarejo pel planeta
amb ulls ben oberts,
encara que de vegades
els volgués tenir tancats.


Dormo sota l'arbre
solitari, esplendorós,
mentre em menjo
els pinyons caiguts
al terra, agraïnt- li
les seves delícies.


En obrir els ulls, un
munt d'estels
m'hi acompanyen,
però les obagues
s'asseuen al meu costat,
hi volen abillar-me'n
de foscúries.
En esclarir-se per l'acció
de l'astre Sol,
n'he sortit volant amb
alots de fullam glauc.


Me'n vaig a explorar
el món, a treure'n dels seus
enclotats, als qui s'han
embussat als cels,
empaitats pels apagallums.


El meu estimat, em parla
amb paraules silencioses,
em mira amb esguard cec,
i des de les seves mans
em fa obsequis dels anells
promesos.


Em mostra la seva alcova
enllumenada
d'espurnes cèliques,
i, m'esmenta què hi és al
lloc adient, llambregant la
Terra, des de tots els seus
angles.


Només aguaita què em
decideixi a voletejar
on ell, ara mateix, s'hi
hostatja...Tan sols n'és
complice d'aquell amor
nostre, què els vampirs
sense cap compassió,
escapçaren a pleret.



Ell, només m'observa...!

Jo no sé quan n'hauré
de fer batre novament
els meus èlitres de l'ànima,
hui per hui, força entumits.
N'hauré d'enlluentar- los
amb oli d'ametlles.


 

 

 
 
 


Adela Payá i Prats
              💖