T’ESPERO...!

PLATJA D'ALTEA





T’ESPERO...!
          ☘


T’espero a la mar dolça
per a fer-te’n besades
d’aigua salada.



Als espadats més altívols
per a llançar-nos tots dos
alhora, als abismes eteris.



Al pont de les set llunes
per a acolorir-les de llaçades
i, de florades porpres.



T’espero a les arestes
d’un petó orfe, que delera
per ser-ne ofert als teus llavis.


Als plecs i replecs d’una abraçada que ja s’hi fatiga de romandre arran del brancam estrenyent-se als buits.


A l’encercla d’un cos que un jorn a la distància, s’hi va mantenir estàtic, quiet i parat, esguardant absències.



T’espero a la plaça dels arcs,
on aleshores semblava que les
fadetes ens arreplegàvem
al lloc reservat pels amants rampants.


Al passeig de les rajoles envermellides, on els nostres peus en varen calcigar la llamborda que et fa viatjar a través del temps.


A la ciutat envidrada, tota reblida de prestatgeries, on poder llegir-ne qualsevol llibre en qualsevol moment.


T’espero al dessota d’aquella auleda mil·lenària, on poder reprendre aquells instants què ens varen junyir.


Als roquissars de la serra Mariola, on gaudir-ne de les essències de les herbes selvàtiques i, dels ocells en llibertat.


T’espero a recer de les nostres dues ànimes, què sense paraules i, amb moltes recances, un jorn, s’hi varen exiliar de totes dues.







Adela Payá i Prats
             ❣