UN CONCERT D’ESTIMES...!
Violes i bandúrries
ens acompanyen de
solfejades entre les
rítmiques cordes musicals.
Tu, assegut a la taula,
escrius poemes d’escaioles
amb ulls d’atzeroles.
Jo, mirant-te,
insistentment
com àngel guardià,
et murmuro que paraules
emprar amb volants
de glassa i, d’organdí.
El nostre esguard paralitzat,
grava empremtes de camins
irisats, que poder-ne resseguir.
Perduts entre bardisses glauques
i, aglans marronosos,
xerradisses d’ànimes acallades
saltironegen cascades aigualides.
Un petó ha rebrostat dels
nostres llavis de purpuri,
en haver finalitzat les melodies
i, el teu poema enredadís.
Arravataments improvisats
d’heures que s’estiregassen,
fins a acoblar-nos de cintures.
Hi són les nostres abraçades
que s’hi perllonguen i,
que no volen desarrapar-se’n
dels màstils,
ni, de les àncores,
tampoc del velam i,
menys encara, dels timons.
Adés els llavis, adés la ploma,
des de les nostres còrpores, ens
lacrem un tirallonga de versets.
Lletres suspeses de sanefes
epidèrmiques, han tatuat
les nostres pellofes d’anhels
libidinosos, i ara amb pinzells
de llengües, comencem
a nodrir-nos de poesia confitada..
Adela Payá i Prats
👅
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada