PÈTAL DE FLOR...!

PÈTAL DE FLOR...!



Pètal de flor solitària
que encara no saps
a quina classe de gènere
vegetal tu li'n pertanys.


Cerques acoblar-te'n
en qualsevulla essència
de fragàncies exquisides,
però de tots els llocs
n'ets rebutjat.


Ençà, un lliri, un gesmil,
una dàlia, una rosella,
un quefer qüotidià per
voler anexionar-te'n
al teu origen de naixença.


Com l'home atordit
sadollant-se d'un munt
de cossos, on només
hi pot assolir més
solitud afegida de més
al seu cor orfe d'estimes.        


Flaires el teu cos nuu
i, no percebeixes cap
aroma, la qual cosa
et fa sucumbir
d'impotències.


Aqueixa humil violeta
què un jorn t'hi va trobar
i, et va oferir ajudar-te,
li'n vas fer mofes del seu
aspecte tan seriós,
i, va ser un ésser davallat
des dels cels amb la missió
d'empeltar-te'n a la teva
estirpe ancestral.
      

Pètal de flor solitària,
que encara no saps  
com has de curullar
la teva vida de guspires.  
Trepitges per on trepitges
mai no hi pots assolir
engalzar-te'n
a la teva ànima fugissera.






Adela Payá i Prats
              🌹