CAMÍ D’ANADA I, DE TORNADA...!

CASPAR DAVID FRIEDRICH
( 1774-1840 )
 “ Entrada Al Cementiri “




                                            

CAMÍ D’ANADA I,
DE TORNADA...!



Melodies de sons capiculats,
florades a les voreres del camí,
on les abelles zumzegen
en coronar estams i pistils.


L’home amb barret de palla
s’hi apropa a pas lenitiu
amb un esguard fugisser
que malgrat això, tot ho clissa.


Cantusseja cançons dels seus
avantpassats que parlen del
Sol i dels estels,
dels conreus de blat
i, de les espigues esmorteïdes.


Fa un recés i s’asseu a sobre
d’un rocam, a prop, del cementiri;
entona camàndules a la seva
estimada, morta des de ja 
hi fa un temps.


Com bon amant de la natura,
cap flor no ha gosat arrencar,
i al seu lloc, li n’ha ofert
un poema enquadrat amb marc
de nacre i d'argent.


S’hi acompanya dels xiulets que
harmonitzen les seves belles
estrofes, en declamar-les amb
uns compassos de tristor.


De la talla angelical, acoblada
a la làpida amb mans
plegadisses,
de sobte, n’han fet relluc dues
flors de gesmil amb pètals
llangorosos.



L’home, flairant d’essències
el seu regal, retorna pel camí
de volta, però aquesta vegada
força silenciós
i, amb llagrimons als ulls.






Adela Payá i Prats
              💧