DESTERRAMENT...!

DESTERRAMENT...!


Tresqueres de glassa,
de mirades ennuvolades,
on uns ulls descloent-se
em saluden lleganyosament.


Un cos de neulines
es configura, a poc a poc,
va ressorgint entre les calitges,
estenent braços de canelobres.


Sospiralls entretallats per
voler aclaparar-ho tot i,
amb les mans als llavis,
ens fan invitacions
als mons dels silents.


Cel de plomes envellutat,
repartint missatges a tothom,
acaronant pells de llengües
molsudes, on els secrets
es multipliquen.


Forats negres i, blancs a l’Univers,
uns, que tot s’ho engoleixen,
els altres, que qualsevulla 
cosa vomitegen i, així anem
entre entrades i, sortides
a dintre del Cosmos.


Consol de mots enternidors
a les criatures llançades 
als espais, com si fossin 
xapes a les sales de joc,
intercanviant-les per 
monedes a l’ús.


Em piques l’ullet des del teu escenari mandrós, ...El cel és emplenat d’ullades
que observen, mentre ací al planeta, injustament, hi moren 
criatures a cabassades.


Moren els que se’n van i, 
moren a pleret, els qui
ataüllen com els del seu 
costat hi marxen....La mort 
s’estén des de dintre
i, des de fora....No en fa de concessions.


Viarons de fumaroles grises 
me’n duen on transiten els 
esperits que no volen transcendir i, engalzats de pensaments i, emocions en demanem: saviesa.


Les llàgrimes omplin la pell de salobre;
la compassió n’és inexistent; cadàvers com bacallars, 
assecats al Sol, o rostits a foc embravit.
Les ànimes, esporuguides...!







Adela Payá i Prats
              🌿


.