SIMULACRES...!

SIMULACRES...!



La casa n'era feta
de cartró;
els boscos de paper
de xarol;
el cel n'era un collage
de pedres pintades
amb aquarel.les blaves;
tu, el semidéu postís
cobrint-te el cos
de plomes setinades.
La terra un pastís
de xocolatines.


Càntics des de les
àmfores se'n surten  
imitant corals angelicals.
El mestre de les 
confusions,
juga a que tothom
s'hi agenollés 
al seu davant.


El meu amant un ninot
fet de circuits 
electromagnètics
amb cadenats de
nano- xips
i, pell sintètica.


Repetició de les mateixes  
paraules, una i altra vegada;
amorets electrocutats,
desarmats, reduïts a cargols
i, rosques. 
Un tornavís treballant
sense descans, junt amb una
clau Allen.


Els somnis, extenuats, 
fora de lloc, 
disfressats d'electrons,
de neutrons i, de protons,
d'hologrames projectats pels
burlaners dels habitants
ací a la Terra.
 


Ella, s'ha fabricat un androide
d'última generació.
El té com gos rabiüt,
ple de pèls i, de queixals.


En apropar- se'n els
monyicots de mentida, 
a tots els espanta amb els
seus lladrucs i, sense cap
excepció els llança pels
finestrons. 


Amb dofí galàctic, ella, 
des de la estrela de Sírius,
hi va pescant els robots
metàl.lics de Gaia,
alleugerant-la del seu pes
excesiu i, de les argúcies
dels nins de llauna.



 


Adela Payá i Prats
             🤖