ESCAPOLIMENT...!

 “El Conill” ( Ombres Xineses )
Ferdinand du Puigaudeau
 ( 1864-1930 )



                                   
                                        

ESCAPOLIMENT...!



Li’n va abaixar les persianes,
la música la va apagar,
en sortir-se’n de l’alcova
hi va tancar la porta amb
un cop sec i, estrident.


Tota enfosquida, sense mots
ni melodies hi va restar.
Amb ulls plorosos,
a totes les ombres les veia 
ballar, fins que una, de tantes,
li’n va demanar de fer-ne uns passets de vals.


A mesura que el temps 
transcorria aquella obaga s’esclaria de mica en mica:
cabells rinxolats i blonds
li'n fregaven les galtes i,
un esguard entendridor
de cel emblavit,
la varen subjugar.


De l’habitacle tots dos 
se’n varen eixir i,
des d’aleshores que ella
ja no ha tornat a la seva llar.


La cerquen per tot arreu, 
des de ja fa un mes,
cap senyal no han trobat.


Però el que ningú no en sap,
és que hi va traspassar 
cortinatges dimensionals;
i, ara s’hi troba tan bé, 
que ja ha pres la determinació 
de no regressar-hi mai més....!


Els amors morigerats 
en tenen la durada
d’un breu sospir;
la frugalitat d’una 
flor de cirerer;
la fugida d’una eternitat;
i, aquell home de cor 
rovellat hi va sotjar
com la seva estimada, 
s’hi va esvanir.


Ara mateix, transformada 
en noieta hi juga amb una
obaga, feta de nen, 
a l’esbarjo de les ombres 
xineses.


Però on s’hostatgen...?


Ssssss....Silenci...!


No es pot dir...!




Adela Payá i Prats
             🤣