PABLO PICASSO
UN VIATGE EIXALBAT...!
Un camí emplenat
de clots i, d'escales
què munten al Parnàs,
de ponts que pugen
als firmaments.
Unes mans asprívoles
reblertes de fiblons,
què com plantes de cactus,
et volen empresonar
de més i, més punxons.
Un esguard colonitzat
de gemmes movedisses,
on les seves llums
volen engrescar-te'n
a viure el què no et
complau.
Unes paraules fetes
de llengües escorxades,
empentant-te a restar
isolada entre un munt
de confusions.
No n'hi ha la suau
cadència dels vocables,
transformats en accions.
Tot quequeja a dintre
dels llambrots, què hi
fan de cova de ressonància.
Un camí on les heures
es cargolen a l'entorn
del teu cos, destorbant-te'n
per seguir avançant.
Arrapant-te de braços
i, de cames,
estiregassant-te els
cabells fins a arrencar-te'ls
Dolls llàgrimers què en
ratjar es transformen
en volves de neu;
el cor comença a bategar
a poc a poc;
l'ànima s'hi sent eixarreïda;
el cossatge rau mig paralitzat,
s'arrela a la Terra,
enfontsant-s'hi de mica
en mica, mentre un hàlit
de blanca boirina,
se'n surt pel teu cap.
T'han empolainat d'estel
i ara, voleteges pels
viaranys d'albor, cercant
al teu creador.
Adela Payá i Prats
💡
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada