BRUIXA, BRUIXETA...!

BRUIXA, BRUIXETA...!





Bruixa, bruixeta
hi vaig néixer;
granera, granereta
anem- hi damunt del
magraner;
dues magranes em
menjaré i, dels meus
musells, se'n sortiran
bombolles d'esquerdills.

Als malvats, els convertiré
en cebes llefiscoses
brollant des dels conreus;
als mentiders, de les seves
llengües només
s'exceliran solfejades
de simfonies dolces.

Als malalts a tots ells
els guariré;
les guerres les transformaré
en fires de queviures;
els pobles destruïts
lluiran com ciutadelles
de cristall;
als contraris a la vida,
en coets supersònics
a uns altres planetes
viatjaran.

Bruixa, bruixeta
hi vaig néixer;
granera, granereta
netegem la terra,
l'aire, els cels i, les aigües;
escridassem als
animals extingits,
retornem-los de nou
al seu lloc.

Repoblem aquest planeta
d'arbres i, dels seus
paratges oblidats;
convertim els deserts
en oasis;
i, als apaga- llums,
omplim-los
de pampallugues.

Bruixa, bruixeta
hi vaig néixer;
granera, granereta
anem-hi per sobre de
les teulades, què ja
ha arribat l'hora
d'enlluernar-nos
els ulls amb els  
estellicons refulgents,
on el meu cosset
ha de reblir-se de
més i, més màgia.






Adela Payá i Prats
              🔮