NEBULOSA DE LA HÉLICE.
DE TORNADA A LA LLAR...!
Quants camins he hagut
de vagabundejar a soles,
sense mans ni anses, a les
quals, poder agafar- me'n.
Quantes paraules n'he hagut
d'engolir-me-les, per no
delatar-ne als abusadors
de les innocències i, de les
fragilitats.
Quants dogmes n'he hagut
d'escoltar, sense creure-me'ls,
fer acte de presència
als cults oficials, maleïnt el no poder escapolir-me'n.
Quantes estimes mentideres,
n'he hagut de suportar, perquè
ignorava aleshores, que gairebé
alguns, empraven les mentides
per a assolir sadollar-se'n
dels conqueriments.
Hi visc enmig de les xàvegues,
i, em detecten de seguit
en voler enfugir-me'n.
Sonen alarmes i premen
botons, quan hi estic a punt
d'escabullir-me'n.
Hostatjo les morades irreals,
on a tothora, ens televisen un munt d'hologrames. La seva finalitat la desconec.
N'estic de volta de tot i, només
vull tenir-ne la capacitat per
saber marxar amb dignitat
i, no extorsionar-ne a cap ni un.
Retrobar el camí de tornada
a la llar i, recapacitar sobre
tot açó què n'he viscut,
sense llàgrimes,
sense escenificacions,
amb tota naturalitat.
Al cap i a la fi, el meu
passeig per la Terra,
m'hi ha semblat una mica
evocador i, alhora,
forassenyat.
Adela Payá i Prats
🌹❤🐦⏳
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada