MAQUINACIÓ....!

MAQUINACIÓ....!


Figureta d'argent
què llaures cors
al teu beneplàcit,
mentre hi fas encendre
candeles de submissió.


Els cels s'enlluernen,
les llums incideixen
a sobre de les ceràmiques,
l'escultor amb un bufit
en dóna vida a la nina
antullada.


A la seva alcova se
l'ha enduta, i cada jorn
la vesteix i, desvesteix
amb ropatges de mussolina.


L'acaricia i li parla com
sí estigués viva.
A sobre del seu cap
li n'ha afegit un perruquí
enmorenit amb llaços
de purpuri.



En desvetllar-se d'un
malson, en comptes
de la talla esculpida,
arraconada en un angle
de l'estança, sojornava
un penja-robes antic.


Ell, no n'era escultor,
la llum de la lluna li
n'havia fet concebre
somnis d'un passat
soterrat i, al brancam
d'una olivera, a prop
del llindar de la casa,
tres mussols en van
udolar durant tota la nit.





Adela Payá i Prats
        🦉🦉🦉