EXALTACIÓ DE LA
VIDA....!
Arribarà el jorn en el
qual de les conques
orbitàries balmades
tot ho contemplaràs.
Podràs albirar
els prats del color
de les argúcies,
emprades
per descolorir-ne
les querences.
Flairaràs aromes
empudeïdes dels
actes desmanyotats,
que poden posar
de manifest, als
esperits punyits.
Te n'adonaràs dels
efectes del rebuig,
en ser llançat als
abismes de l'avern.
En ficar els peus
sota el terregam,
llambrots de rostres
emmascarats,
se t'engoliran
fins a fer-te rebrostar
en un altre indret.
Aleshores, reconeixeràs
quina cosa s'hi pot
sentir ben al fons
quan un és nodreix
del patiment de si
mateix.
Et condoldràs de moltes
fiblades, fins al punt
de voler retornar- li'n
a cadascuna de les teves
preses, els seus poders
arravatats.
Tanmateix aprendràs
a assaborir les dolences
per dintre i, no desitjaràs
què cap ésser vivent
pateixi el què tu
malauradament, n'hauràs
sofert, i ploraràs pels
teus actes tan atroços
i, dispars. De llavors ençà,
què apreciaràs el significat
d'existir i, exalçaràs rellucs
de vida, no pas de mort.
Adela Payá i Prats
🌾
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada