SOTA LES TAPADORES...!

LLORER




SOTA LES
TAPADORES...!




T'has amagat,
en tenies por de
les converses,
de les paraules,
dels gestos,
dels sentiments
brollant a dintre
del cor,
com florades
en expansió.



Tu mateix, te n'has
posat el vestit
de presoner, i t'has
embarrat al darrere
de les brèndoles.


El teu rostre entre
les reixes hi fa pena;
inventes somnis
que es cauen entre
les corbes del teu
cervell fins al melic.


T'has ocultat al jardí
on creixen fongs
verinosos amb caputxetes
blanques i, sota els
emparrats del raïm aurat.


A cada carícia novella
n'has folrat les teves  
grapes de guants
per encetar,
de barrets què tapessin
els teus cabells platejats.


De pell empeltada,
inicies viarons fantasiejats
però ja n'ets conscient
què a meitat del camí
et sentiràs fastiguejat.
 

Cupid, no fletxa a tothom
i, moltes dones prefereixen
ser arbres Dafnians
que no pas, continuar
essent acosades
pels mascles que res no
en saben dels diàlegs
entre els cossos i,
els esperits,
entre les dolces notes
musicals, que les pells
en fan tibar des del centre
de la seva essència vital. 
  

Solfejades de fulles de
llorer ploraràs, 
en contemplar l'amor
empolainat d'arbust. 




   
 
 

Adela Payá i Prats
             💌