VIDES DE FANG...!

ROMÀNIC A GALICIA RURAL..



VIDES DE FANG...!



Hi som:


l’animal ferit, 
a les pintures Rupestres;
la ferida sagnant per 
aquella fletxa mortal;
la sang escapolint-se i, 
tenyint petalines de 
coloraines;
l’escultura de dona, 
coberta de cortinatges 
què com cadenats
li'n cobreixen la seva faç;
l’home assegut al dessota
de l’arbre, meditant 
els seus viaranys;
la flor de carxofera 
amb les seves
tonalitats lilàs;
aquell casinyot abandonat 
enmig de les vinyes i, 
els roures, que només
en tenen l’enyor 
de sentir-se'n estatjats 
per un jorn de més.


Hi som:


La que et va mostrar 
les tonalitats violàcies i, 
et va inspirar versets malves, 
a la qual li'n vas negar 
un seient al teu costat;
la que vas substituir un 
munt de vegades
per un rosari de rostres 
espigats.



Hi som:

La violeta humil arran 
de l’altiu baobab
amb cors contraposats.

La llàgrima que mai no 
hi vas vessar per renunciar 
a les estimes;
aqueixa portalada què 
et vaig deixar ben oberta 
per no  xafigar els teus 
passos de suposada 
llibertat.


Hi vaig arribar a tu per a
mostrar-te'n el que et
negaves tan ferventment.


Com llum d’estel, 
totes les nits, espurnejo 
a sobre de les teves 
vidrieres;
en trasbalsar-te i, 
campanejar per altres 
senderols, te n’adonaràs 
de tot allò, què en un temps endarrerit, hi vas desdenyar.


Hi som:

Els teus millors poemes 
que hi van ser escrits 
quan s'arraulíem un,
a recer de l’altre...!



Per això hi vaig ser, 
hi sóc i, seré aquella 
llumeta, que mai no 
abaltirà la teva millor
inspiració, encara què 
et pesi i, que sentis 
el teu cor ranciejat 
pels corcs.






Adela Payá i Prats
             🌡