A VORA DE MAR...!
Miro la mar: ulleres
d'atzurita, amagant un
món a l'oceà, el qual,
hi vol protegir-se'n
dels esguards de
qualsevol.
Hi sento la dolçor
blava arran de la
meva pell,
li'n pertanyo a l'aigua,
per això en puc
escoltar els xiulets
dels meus germans,
capbussats a dintre
d'ella.
Columnes emblavides
als angles de la casa
s'instal.len
de tant en tant;
inscriuen missatges
a l'interior de les meves
cèl.lules
mentre dormo
arraulida, als braços
del selló.
Volen protegir-me'n
de l'amargor de les
llàgrimes sentides,
aqueixes qui brollen
de dintre del pèlag,
en adonar-se de les
polseres què als humans
els retenen enmig
de l'esclavatge.
Adela Payá i Prats
💦
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada