ESQUERDILL JUGANER...!
Hi van ser llàgrimes
amb el color i, la forma
de les drupèoles,
esclatant entre les
escorces de les magranes,
a les quals, tothom
anaven xuclant-les
a pleret,
però, que no ell, s'hi va
atrevir a empassar-se-les .
Abandonament de les
petjades de
fang i, d'aigua tosca,
relliscant pels rostres
llaurats de solcs, tan
àvids de les carícies
més tendrívoles.
Reguerols de perles
als estels, inscriuen
les perfídies d'un gegant,
què dels petons en feia
fontanelles d'esquitxos
emmetzinats.
Aiguabarreig de les mels
amb el salobre,
de les mans amb els peus,
de les cuixes amb els braços,
del cos amb el cap,
però mai de l'esperit
amb la carn.
Esclafits de les estimes
en esculleres, petonejant
el sorralenc de sovint,
on un estel de cel, a les nits,
hi vol mullar-se'n
les seves aspes de l'elixir
amorosit.
Ara, tot ell, enamoradís,
impregna de lluminàries
a una dona bruna,
què a la matinada
acoloreix de guspires
emblavides.
En desvetllar-se ella
dels seus somnis i,
reflectir-s'hi al mirall,
refulgia de pell de
lapislàtzuli i, ulls de
brillants.
L'èter l'havia escollida,
en feia reclams de la
seva ànima i, a partir
d'ara, en tenia els dies
comptats.
Adela Payá i Prats
🌟
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada