ENVITRICOLL...!
Parany, per any;
entrebanc pels bancs;
tu, el trampós
cascadejat en les teves
pròpies envescades.
Encens i apagues
bengales;
trenques capses de
música en voler
donar-les corda;
has desafinat el piano
amb el palpís colpidor
dels teus dits.
Les cordes del violí
s'han trencat.
Al lluny, s'escolten les
solfejades dels vents,
fent- li clatellades als
cims de les serralades.
Al nostre arbrissó l'han
fustigat i, aquell amor nostre
soterrat a les seves arrels,
s'ha escabullit sota
el subsol de la mare terra.
Centelleigs d'ales de
voliaines encerclen
aquell amor desllorigat,
abillant- lo de fulles
rogenques, arropant- lo
dels clamoreigs
dels branquillons, en ser
sacsejats pels escarafalls
dels qui hi fan mofa de tot.
Les moixaines s'han
esllanguit, mentre una
bestiola afamegada
se n'ha escapolt de dintre
d'un cos humà, incapaç
d'anellar el seu cossatge
al seu esperit neguitós.
Parany, per any;
entrebanc pels bancs;
tu, el trampós,
cascadejat en les teves
pròpies envescades.
Adela Payá i Prats
🔨⛏
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada