ÀNIMA LLIURE EN LA TERRA...!

ÀNIMA LLIURE EN
LA TERRA...!




Xafigo teles de
nebuloses transparents,
surant com pampalluga
alliberada.


Voletejo per les rajoles
del cel què en van veure
créixer amb una joia
inabastable,
on un caramull de somnis
es despengen de les
arbredes.


Els meus germans:
els arbres, em saluden,
i els aspergeixo amb
llum d'estels,
en mostren aquella
nena què junt a d'ells
s'hi va fer gran.



Quants records d'un
lloc arrecerat per
un penyal i, una ermita
petitona amb llambordes
de pedra, on aleshores
el més desitjable
n'era omplir- se'n
els ulls de llumetes, 
les mans de colors
i, la gola de dolces
tonalitats.


Viatjar als vuit anys
de peus peladejant
enmig de la Natura,
entre pobles rurals
em sadollava fins la
medul.la;
detenir- me a la bassa
de reg, per a observar
els peixos de colors
podia hipnotitzar- me'n
i, aquells cels estelats
em plantejaven un
mar de dubtes.  



Xafigo teles de
nebuloses transparents,
surant com pampalluga
alliberada.


Tot m'ho estimo, i malgrat
els atemptats dels
discordants, a tots ells
els acoloreixo amb perles
blanquinoses.
  


N'és cert, n'estic emplenada
de cicatrius per cadascuna
de les emboscades,
què s'han interposat al bell mig
del meu viarany, però he après
a trasmudar les energies.  



De cada punt ombrívol a
l'Univers, n'he extret
la seva llum, i a les foscúries
les he alliberades de les
seves escorces ennegrides.   
 
 
A poc a poc, li'n guanyo
terreny a les temences,
i, ja em queda menys per
exalçar- me com ànima lliure.









Adela Payá i Prats   
             🎈