"El árbol de la vida"
de Miquel Martorell
ARBRES A LA
TARDOR...!
Passejos enmig
de les fulles davallades.
Les ventades ens
espolsen garlandes
i, serpentines des de
les arbredes,
car ja han decidit passar
l'hivern ben despullades.
A més gelabror més
nuesa...!
El brancatge inicia
el seu desllorigament
del fullam;
el tronc, s'encobreix
d'escorces més endurides;
l'hivern cada vegada
amb més precipitació,
lluirà de cromacitats
més grisenques.
Els dies s'escurçaran
a poc a poc, mentre
un gall escandalós a les
sis de la matinada
t'escamotejarà hores
de son.
S'instauraran records
antics amb un caire
melangiós;
deleraràs per viure fora
de les continuades
repeticions;
t'hi faràs partícipe
amb els plans de vida;
i, demanaràs un nou
abillament per a seguir
fent recreacions
de l'existència.
Parlaràs amb els invisibles
què et miraran sense
respondre't;
demanaràs a les energies
primigènies, el poder
d'avançar com a ànima i,
no malviure en una
mena de presó sense sortida,
amb barrots electromagnètics.
Posar-nos al davant nostre
escenaris reblits de crueltat,
dia rere dia,
a dretcient, què una gran
majoria no ho vol això,
sembli ser una mena
d'extreure-nos les
poques energies què
ens resten per a mantenir-nos
alenant d'esbufecs alentits.
Passejos enmig
de les fulles davallades
què com elles, morim i
reneixem novament a
l'arbre de la Vida,
però sempre encegats,
excluïts del què per llei
còsmica ens hi pertany,
reduïts a volves de polsim.
Fractals de l'energia
Creadora amb una meitat
divina hem d'espiritualitzar
potser, la nostra part marerial;
però no deixo de preguntar-me
amb quina finalitat hem
de fer- ho....?
I, encara comprenc menys
per què hem d'estar sotmesos
a tantes brutalitats....?
Qui pot gaudir de més en sotjar
tant de dolor, tantes sofrences...?
La creativitat es complau
per inspirar bellesa,
per transmetre harmonia,
en alguns casos,
per denunciar-ne malvestats.
Tel vegada tot s'hi va capgirar
en un instant de distracció...?
Adela Payá i Prats
🌳
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada