DE SOL O DE LLUNA...?

PINTOR: JESÚS OJEDA RAMÍREZ




DE SOL O DE LLUNA...?



Mentre recites
un poema,
no hi pensis
per atzar,
en els plecs de les
nostres mans,
volent-ne confluir en
un mateix viarany...?


Quan camines pels
boscos, per ventura,
no escoltes els
xiuxiuejos de les nostres
veus, travessant túnels
d'explosiva fullaraca
amb ales de papallons...?
  


No n'has volgut mai
compartir instants
poètics, musicals,
converses interessants,
experiències de vida,
amb una dona què
tan sols volia extreure't
cadascuna de les teves
nafres temorenques.
     


Tu, et vas adreçar pels
senderols dels miratges,
mentre jo cercava l'obaga
de l'arbratge.
Tu, rumiaves en construir
castells emplenats de merlets, 
per on mostrar les
teves eines de guerra,   
jo, tan sols, ensumava
la flaire de les flors.


I, en eixa discòrdia de
camins equidistants,
s'hi vam allunyar entre
paisatges divergents.
Un, menjava llunes
prenyades de dol, 
l'altre barquejava en
direcció al Sol.

  
Ja tot és reblert d'engrunes,
d'esclafit de pells
fent- li de paraigües
a les pluges;
de camins on s'hi amaguin
els carrasqueigs dels grills,
i, de llumetes que deleren
per vestir- me'n de rosicler.
 

 





Adela Payá i Prats
              🌞