DEMOLINT ELS MEUS BARROTS....!

DEMOLINT ELS MEUS
BARROTS....!



Creia en el cor
de la gent, mai no
m'hi vaig plantejar
què alguns en
podrien regalar
les seves ànimes
a canvi d'oripell i
bijuteria.


Pels jardins de la por,
molts éssers en fan
tractes desmesurats,
es revenen una i altra 
vegada, per un sense fi
de temences i, fòbies
amuntegades.


Viure reblert d'angoixes,
a les criatures, les
acovardeix,
les fa candidates
al segrest dels seus
esperits. 
 

Mirant la vida amb ulleres
esclarides, a qualsevulla
andromina li lleven la seva
lluïssor;
li arravatin la seva essència
primordial.
  

Vagabundegem per uns
senderols què no els hem
dissenyat nosaltres.
Molts ho fan a contracor;
uns altres, empentats per
forces alienes què
desconeixen;
els més innocents,
enganyats sense pietat;
i, uns quants ben devanits. 


Sembli ser, què per on
rastregem, s'hi fiquen
els cossets peluts de les
tarantules, teixint els
seus enfilalls a voluntat
pròpia.


Quan et neguis a viure
a l'interior d'un món
anihilador,
en tancar els ulls,
somnies amb boques
de dracs,
volent- te mossegar.


Sempre  acabes
preguntant- te:
Què hi faig ací,...?
Quina cosa estranya
em va dur a existir en
un lloc tan i tan
incomprensible.


El sofriment n'és a
l'ordre del dia,
no pas la joia.
Qui vol malviure
acotat d'immundícies
cadascun dels seus
jorns....?
Tan cruel, tan pervers...!


Me'n fan ganes de combatre
tantes monstruositats,
de posar- me'n el vestit
de guerrera i, confrontar a
totes les feres esgarriades,
i, al mateix temps, abans
que res, parlamentar
i, dialogar amb totes elles.


Ara, asseguda al dessota
d'un frondós arbre,
li n'he obert les comportes
als feixos llumeners.
Vull convertir- me en
ànima lliure i, sortir- me'n
de dintre de les gàbies.








Adela Payá i Prats
              💥