GIRATOMB...!

GIRATOMB...!


Ja veus, com passa
el temps, tan veloç,
tan audaç, què et fa
pensar què no trigaràs
gaire en mudar de pell.


Aquell goig per viure
ja n'és una mica llunyà,
potser regalem la nostra
energia a mesura que
envellim.


Espargim els nostres
raigs llumeners per tot arreu,
de vegades, en donem de
menjar als éssers què
s'hi van rebel.lar en contra
de la creació.
D'altres, els depositem
al cor de la mare terra
per a què ella hi pugui
seguir avançant en aquest
cicle tan ombrívol.


Ens han fet rodolar pels
laberints de la por,   
on entre els ciprers i els
pollancres, s'hi aboquen
caràtules miscel.lànies,
treient- nos les llengües
i, fent- nos un munt
de carasses.


N'ets conscient, de com
alguns hi perden el seny
fins a embogir per les
saves pròpies idolatries.
Es vesteixen d'escarabats
amb sanefes endolades
cercant adoració. 


Ja veus, com els corrents
embravits, enmig de les
torrentades,
exerceixen tal pressió,
què hi poden fer giravoltar
caps, tan de pressa,
què de colp i volta
s'hi veuen surant a sobre
de les aigües, transformats
en brancatges d'ossam.


Entre líquids també
hi rebrollem a la vida.
Naixença i mort, continguts
entre xarops in crescendo i,
entre beuratges in decrescendo


Hi som giradors còsmics,
tostemps en fem de giragonses
d'un lloc a l'altre. S'esllavissem
per un vessant, s'ensorrem als
pous i, a la fi, reneixem,
empolainats d'alots. 


Ahir: mineral, avui: humà,
demà: estel, despús demà:
constel.lació.
Però ara mateix n'escoltes
música: la quarta simfonia
de Johannes Brahms i, vols
adormir-te, abraçada als
coixins flonjos.


N'estàs afeblida pels 
avalots dels gegants, 
xafigant el terra,
fent retrunyir el planeta
a cada passa que hi fan i, 
només ansies
per romandre silenciosa i,
tenir-ne espai per a 
metamorfosar
les teves escorces. 







 Adela Payá i Prats
                🔔