PEUS DIMENSIONALS...!

PEUS
DIMENSIONALS...!


Nostàlgia pel que
encara no conec de
la formosura;
dels actes què 
acaronen;
de les tendreses
què a tothom poden
alliberar-lo de les 
angoixes;
d'eixa dolça abraçada
què algú et fa quan
t'encamines en direcció
als inferns.     


Joia immensa de conéixer
persones què ajuden
a altres personas,
sense esperar res a canvi.
De veure't a la cantonada
pronunciant mots encisadors,
emplenat de claus, perquè
t'has entabanat en esparpillar
les esperances de tothom.


No ploris preciós ésser
de la Natura, n'estic amb tu,
quan vulguis xerrar et prestaré
les meves oïdes,
quan necessites escoltar
paraules tendrívoles
te les pronunciaré suaument    
i, a poc a poc;
quan els dos estem tristos
andarejarem a recer del
Sol, ell, ens endurà la llum
què precisem per a
omplir-nos-en de bondat.
 
  
Tots dos podem
posar-nos el davantal i,
fer un mural reblit de moltes
cromacitats què inspiren
a tothom de la seva pròpia
fortalesa.


Apa, acolirim més i més
llenços, pintem la vida
de coloraines i, tu i jo
continuem essent amics
per sempre més.
No defallim...!


Al costat de casa, n'hi ha
uns portons què en
obrir-se poden mostrar-te
unes altres realitats;   
de tan bé què hi pots
trobar-te'n, potser, et quedis
per tostemps i, als periòdics
apareguis com ésser
desaparegut.


Marxem a eixe indret
poblat de criatures
benaurades,
fugim dels qui gaudeixin
d'atorgar avoleses
a tothom....Tan sols
n'hem de fer un saltiró
quàntic.


A l'una, a les dos i,
a les tres....Ja hi som...!
Ho hem assolit...
Haurem de mostrar-ho
a tots aquells, els quals,
delerin per tenir- ne
una vida lliure de
dolenteries...!  

  




Adela Payá i Prats
             🦄