ELS NOSTRES JOCS..!

ELS NOSTRES JOCS..!




La nostra tendresa
de flames lluents
ens escalfava
arran del foc.


Exempts de frivolitats
ens omplíem els calzes
amb el vi sagrat
de les amorositats.


Llavis de roig passió,
llengües de molsa
esponjosa, entaforant-s'hi
per cadascun dels angles.


Corbes de cossos
acoblant-s'hi d'empelts
i, de somnis endolcits,
de carícies i, de solfes.



Observàvem el món
amb fantasies musicals,
s'amagàvem a dintre
dels núvols rosats.




Viatjàvem per un munt
de països imaginats;
decoràvem personatges
inventats amb ropatges




de molts colors, escrivíem
diàlegs què actuàvem
de sovint, imitàvem els gestos
d'alguns éssers en particular.




Fent mofa de tot, s'hi
vam enamorar, amanyogats
d'abraçades de salzes i,
d'ulls emmelats.

  


A tothom li posàvem
un mal nom i fèiem esclatar
el riure fins a plorar:
" cap quadrat" " vicioset".




També agafàvem plantes
estranyes del camp i se les
fumàvem fins a embogir
momentàniament.



N'estàvem molt bojos,
eternament bojos i, quant
s'hi vam estimar en
aquell temps.



Però quan el teu cervell
li'n va fer de màrfega als
diantres, t'hi vas transformar
en un dels nostres actors.



Vas interpretar tan bé el
paper de truà què per a
equilibrar-nos, n'havia de fer
de dona bona.



De vegades, hagués
volgut espicassar- te'n en
moltes engrunes, però és clar,
n'havia de ser ben bajoca.


De tant en tant, obrava
alguna que altra bretolada, 
però ara ja no riolàvem,
més bé hi ploràvem.



En dir- te adéu per sempre,
a soles, enmig de l'alcova,
em vaig disfressar de besuc,
🤣😂🤣😂Ho recordes...?



A la teva estança cèlica
et deixen metamorfosejar-te'n
en altres criatures, o esteu
força engabiats....?



Com et trobaré guarnit el
jorn què hagi de sortir- me'n
d'aquest planeta emblavit...?
Jo voldría lluir com un dofí.



Dos peixos enmig de les
constel.lacions, esquitxant
els estels d'aigua, orlats
d'escates i d'aletes.



Submergits en cels
d'aigua marina, nedant
amb ales a punt de desplegar- se'n per aprendre a voletejar.



Espera'm en un lloc bonic,
no em facis traspassar
túnels obscurits, allibera'm
dels rufians.



Aquesta vegada tots dos
plegats n'haurem de sargir
uns altres guions i, a tu et
toca fer d'instructor.

 






Adela Payá i Prats
            🐋🐟