COLOMS DE DINTRE DEL BARRET....!

MARC CHAGALL



COLOMS DE DINTRE
DEL BARRET....!



De l'estoig n'he tret
cartes antigues
de fa tants anys
que ni ho puc recordar.   


Les paraules de tinta
blava, esclarint-se'n,
recullen un temps
complicat, com les
grafies trontolladisses.


Aleshores, n'érem guiats
per cops d'intuïció,
pels pàlpits dels
pressentiments, per una
convicció ferma d'estimar
i, de saber-se'n estimats.
No n'existien
els dubtes ni els parangons.


Els clauers n'eren penjats
de la paret a plena llum;
les portes sempre n'eren
obertes, ben eixamplades;
la llum del Sol s'escolava
pels finestrals entreoberts;
es respirava un aire càlid;
els ocells sempre piulaven
arran de la nostra taula;
i, n'hi havien florades
per tot arreu.

  
 
Per on passejàvem, un munt
de voliaines blanques
s'envolaven a ritme de les
nostres passes.
Hi vam gaudir de dies molt
feliços,..... més endavant,
en faríem arreplecs de
tramoies enterbolides.



Però els firmaments,
durant les matinades
brodaven els nostres
noms amb cal.ligrafia
de núvols;
a les nits, els estellicons
donaven forma a les
lletres dels nostres
noms annexionats.



Hi vam fruir el nostre
temps,
el que ignoràvem n'era
la brevetat de la nostra
història d'amor,
s'hi va escurçar
en el moment més
inesperat.



De l'estoig n'he tret dos
cors menuts de pedra,
que recollirem a prop
d'una riera, 
n'eren a punt d'esbadellar-se'n
on en fregar les seves arestes  
curvilínies, han eclosionat
en un munt d'esberles.


Polsim d'estels a les meves
mans, tu, viatger de l'espai;
la mare Terra, regalant-me
un selló a dintre del seu ventrell;
pluges d'arròs i mel;
i, les escales de rosaris de nacre
camí del cel, s'hi manifesten
a cada estoneta.
 
  


 


Adela Payá i Prats
            🎇✨