Quan arribi aquest jorn

QUAN ARRIBI AQUEST JORN...

GEORGETTE AGUTTE   ( 1867-1922 ) " Una Dona amb  un ram  de lilàs"                                              ...

dimecres, 20 de novembre del 2019

Al MEU GERMÀ JUAN...!








Al MEU GERMÀ
JUAN...!




Tota la nit per a
rodolar,
per a pensar,
per a estar-me
en família,
per a xerrar
de moltes coses.


Em mostres, germà,
el què el pare et feia
llegir tantes vegades
i, no he pogut parar
de riure.
Ell, què tant ens exigia
per acomplir un o dos
requisits com a pare.
Què hi va escollir
fer-ne regals a estranys
abans què afavorir
als seus propis fills.


La nostra vida a recer
d'ell, hi va ser una mica
complicada;
el duem gravat al cor;
alguns l'hem perdonat;
d'altres arrosseguen
les seves paraules
a frec de les oïdes. 


Sembla ser, diuen,
què tot obeeixi a lleis
què no obstant
desconeixem.
Però n'és cert,
què vam sofrir molts
desempars,
massa lliçons d'humilitat,
que en comptes de
enfortir-nos-en
ens van fer carn de canó
per als tirans.
 

Qualsevol ésser humà
n'és digne de valoració,
no pas de vexacions,
menys encara, la nostra
descendència.


El nostre pare, germà,
enduia a dintre d'ell
petits monstres què
se li menjaven la seva
part de benaurança,
i, quan s'obscuria aquell
diantre afanyós
demanant queviures, 
tots nosaltres 
s'enfugíem com búfals 
a la desbandada.


Ho recordes...?


Hi vaig viure molt de temps
amagada, volent passar
desapercebuda
com tots nosaltres
ho vam inaugurar:
amagatalls per tot arreu,
a les copsades dels arbres,
el millor entaforall,
i, algunes etapes de la meva
pesarosa existència, 
les vaig transcórrer no
parlant gairebé res,
i, amb ningú,
tan sols el precís i amb les
persones adients per 
a sobreviure.
Hi varen ser anys de molta
por i, de moltes llàgrimes.



No enteníem tanta brutalitat
i, tanmateix, n'havíem d'agrair el plat a la taula i, tenir-ne un llit per a dormir.   
I callàvem, era tot com una
mena de retret per estar-nos
ben vius. Quants silencis
ens varen embolcallar,
quants diablots s'hi passejaven per la llar. 


No et diré estimat germà
quantes voltes, algunes
criatures m'han tirat en cara
el fet d'alenar, de sospirejar,
fins i tot, de somniar.
Quants somriures maliciosos.


No en facis cas a ningú,
creu amb tu mateix i, sempre,
sempre, segueix al teu cor:
ell, és el més savi de tots.
  

 






Adela Payá i Prats
            💋


 

   
   









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada