LLIÇONS TRETES DEL DES-AMOR...!

LLIÇONS TRETES DEL
DES-AMOR...!



Em vas fer desvariejar
somnis què no hi van
tenir el goig de veure
la llum;
però durant un temps
trontollaven ben feliços,
pensant què sortirien
de dintre  de les seves
llodrigueres.


Em vas fer creure
paraules almivarades,
què en extreure-les
la seva dolçor, en feien
gust a ranci.
Tan escarransides
s'hi mostraven, què
semblaven píndoles
d'herbes amargues.

Dels meus sentiments
en vas omplir cors
buits, què no ressonaren
amb ells, i espantats
de tanta passió arraulida,
esclataren
com llampecs al cel,
en brins de guspires.


Per molt què t'afanyis
en cisellar-me en cada
talla, en cada nova
escultura, mai no podràs
engabiar el meu esperit,
n'és aucell aeri i, gaudeix
de sentir-se'n al bell mig
dels eteris.  



Com en els contes, ja
n'he superat les tres proves: 
he sabut dir < no>
honorablement;
d'ara endavant, s'hi faran
reals els amics i, les amigues
de l'ànima;
m'esperen lliçons de saviesa
i, de més humilitat
afegida, res a veure amb
les depredacions i, les
depravacions.
  

  
Les teves paraules fora
de to, les he rentades amb
aigua diamantina;
les teves accions rabiüdes 
les he apaivagades,
on de la nostra trobada,
i, del nostre taral.leig 
descompassat, m'he
adonat què n'hi ha ànimes
què no poden acoblar-se'n
de cap de les maneres.
D'això se'n diu:
Disfunció vibracional.







Adela Payá i Prats
              💔