DESCONCERT...!

MAYRA VOM





DESCONCERT...!



Pensava què ell
n'era raig llumener, 
no pas cassoleta
d'encenalls.

També creia què
en deia veritats,
però n'era ple de
saquets d'escorpins.

Cada jorn encetava
una engalipada novella,
s'esbargia amb el joc
de fer-ne disbauxes.

Omplia cors de rellucs
de poncelles i, en 
expandir- se'n de formosor,
a totes elles a l'uníson,
les arrencava de soca-rel.


Jo somniava a les nits
en un mascle
què en tenia el costum
de mostrar-se d'esquena,
mai li vaig ataüllar el seu
rostre de veritat.


Al rompent de les onades
es manifestava com espill
trencaclosques: diferents
formes de la seva figura,
abillat a les quatre estacions. 


I, encara que es va instal.lar
subtilment als espais d'una
altra realitat, em recordaria
tostemps, què l'amor
s'amagaria d'ell mateix, 
per por de sobreeixir a 
destemps.


Tenia el costum d'encendre
focs entre femelles brimarades;
entrellucar com a poc a poc
hi anaven esvanint-se'n
entre ramanxoles de cendres. 
  

A l'interior d'ampolles de vi
buides, ficava postals
menudes amb inscripcions
de dol: versets d'atzabella
barrejats amb empremtes
llangoroses.


Pensava què ell n'era estel
lluent, no pas pou cec,
i, en veure'm empastifada
d'engruts, m'hi vaig assabentar
de la mena de diabló
què s'hi va fer present al
meu davant, ben enjogassat
amb el seu paper de Faller Major.
 






Adela Payá i Prats
             😈