Quan arribi aquest jorn

QUAN ARRIBI AQUEST JORN...

GEORGETTE AGUTTE   ( 1867-1922 ) " Una Dona amb  un ram  de lilàs"                                              ...

divendres, 15 de novembre del 2019

ON ÉS LA BONA GENT...? 





PINTORA: REMEDIOS VARO




ON ÉS LA BONA
GENT...?





Ningú sabrà mai
del noste sofrir
junts, i encara així,
alguns, s'han promulgat
envejosos del nostre
patiment.


Per on calcigues,
un caramull d'ulls
et miren amb gelosia
i, et preguntes d'on
els neix eixa remor
amarga al fons
dels seus cors.


Quantes indiscrecions
va haver-hi en el
desenllaç de dues
ànimes què s'estimaven
de veritat.


Quina mena de ràbia
davant dels esdeveniments
en feia eixorivir les
pitjors intencions
d'uns quants. 


Transites per la vida
i, tanmateix et trobis
amb eixes llambregades
inspeccionant-te de dalt
a baix, volent-te fer
sentir culpable de
la teva existència, en
romandre el teu company
d'esquelet, sota la Terra.    



Sí pensaves què en series
ajudada per la teva gent
més propera, descobreixis
les saves ansies per depredar
amb més diligència.



Espoliada, saquejada,
humiliada, emplenada de
dolences, n'havies de
prosseguir a soles, 

mullant- te per dintre 
per les llàgrimes
endolades i, per les
incomprensions 

de qualsevol.
   


El més senzill n'hagués
segut difuminar-se'n
entre cabrioles, i
llançar-se'n al buit,
estavellar-se'n
contra el rocam i, 

no haver-ne
d'enfrontar als humans
sense ànima.


Però ací estic, removent
les tripes d'aquells
què amb la seva màgia
negra, no han assolit
tombar-me...!


Mai no n'hagués imaginat
com la bondat en pot fer
emmalaltir als qui manquin
d'empatia pels seus germans.
 

I, enllà, una femina estranya
cerca la manera de fer-te
mal, afegint que el poema  
què has llegit, ella, ho hagués
fet diferent, per no dir que millor


O, aquell homenet, relatant
sentiments mentiders,
per a de sobte, fer-ne mofa
de tot; 

o eixa amiga què en
veure't minvada de salut
és incapaç de preguntar-te
res de res.
O l'expropiació indeguda
per part de familiars, dels
béns dels teus fills.


Tantes argúcies, tantes
bestieses, què et preguntes
on és la bona gent...?
On s'han amagat...?




Quan en tindré
la benastrugança de
coincidir amb els meus
amics de l'ànima, 

en comptes de topar-me 
a tothora amb els
meus oposats...?


 
  





Adela Payá i Prats
            🍁🍂 

   



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada