Tin Woodman
by Yan Blanco
BOUET D'AMOR
SACRIFICAT...!
Tot just mirava
l'aigua de mar
quan, tu, absentat
de les nostres estimes,
et contemplaves
com ésser desamorosit.
Un peix sense el seu
abillament.
Te n'havies cansat
dels teus fingiments
i, tampoc sabies com
dir-me que volies
viure al fons d'un cos
glaçat, o ben bé
a dintre d'un taüt faraònic
amb cos momificat.
A cops d'oscil.lacions
aigualides, els teus
monosíl.labs incidien
per sobre dels còdols,
però res no m'explicaves.
T'engolies diminuts
grànuls de sorra fins
a segellar els teus llambrots.
Ens vas estimar com
també ens vas desestimar,
embruixat n'eres per
un ésser escardalenc,
què gaudia per
transmetre la seva
infelicitat per tot arreu.
A les teves mans desfeies
un cor trencat.
El bouet a la plaça jeia
espatarrat, tot ensangonat.
Abstret per la gelabror
et vas fortificar tot
el teu cossatge per
agulles de gel i, ara
en fas bafs entre
els teus llavis entreoberts.
No n'has sabut enaltir
ni defendre les querences;
qualsevulla paraula
hi va quedar enllefiscada
pels hàlits enllorats.
Tot ho emboirares entre
les perllongades tenebres.
Vitralls de neulines,
dibuixats amb gargots
descarats, n'hauré
de netejar-los, de les
seves escopinades
malintencionades.
Adela Payá i Prats
🌊
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada