LLUMS
D'INVISIBILITAT...!
En tenim la sala
emplenada de Sol
crepuscular;
els carrers
resplendeixen
de llum:
farolets enganxats
des dels branquillons
hi dansen al compàs
de les brises.
N'hi ha candeles
a sobre de les taules,
enllumenant
ombres xineses.
De rerefons: Unes
muntanyes enaltides.
Recordem trossets
d'un temps detingut
als bassiols;
brindem en copes
de vi negre què
assaborim a frec dels
nostres llavis segellats.
S'emocionem i, ballem
músiques què gairebé
ja no s'hi escolten
i, t'agafo ben fort
per a què no te'n
tornis a escapolir.
M'arrapo a tu amb
pell de cel.lofana.
Els raigs lunars
s'hi reflecteixen
als nostres ulls,
què com aljubs
hi fan arreplecs de
moltes al.lucinacions.
Novament, entre
espurneigs, n'has
desaparegut,
i, m'entrelluco enmig
d'una plaça, arrosada
per un castell de focs multicolors,
on un cos de flama, en
murmureja paraules
d'escarlates.
Entre brimarades
em cendrejo;
recreo sortidors
on brollen llagrimons
amargs, densos,
plumbis,
de tots aquells qui
precisen alleujar
el pes dels seus cors
empresonats.
Asseguda tota sola
al voltant d'uns cossiols
de buganvíl.lies, entono
melodies antigues,
i, no puc evitar sentir
enyor per tot allò
què refulgeix de vida.
En tenim la sala
emplenada de llibres,
en agafar, un, a l'atzar
i, obrir-lo per una pàgina
qualsevulla,
ens parafraseja:
" En atalaiar la plenitud
del firmament, se n'adonem
de quanta invisibilitat
podem espirejar a l'entorn
dels cossos celestes..."
Adela Payá i Prats
😊
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada