QUAN DORMEN ELS PENSAMENTS...!

QUAN DORMEN
ELS PENSAMENTS...!


Ja tot és passat
quan has viscut
uns quants anys.
El futur, ja se n'ha
escurçat tant,
què els records
amuntegats
s'hi faran més evidents
al davant d'uns fets
escadussers 
de cara al que vindrà.

 
Els estranys et fan 
balandrejar;
els amics hi són lluny;
les il.lusions 
les tens arrelades
en un món que encara
ha de construir- se;
les esperances es
contrauen a dintre
dels ous d'estruços.



Els camins s'omplin
de còdols;
els arbres s'hi senten
menyspreats;
les aigües s'enterboleixen,
les ventades en fan
clatellades de polsim,
i, tu, n'ets envoltada
ara mateix, per guspires
de calabruix.



D'acord a les seves
ensenyances, alguns,
practiquen actes de
conquesta, arrasant
amb tot....Hi són creadors
de mort, que no pas
de vida.



Per on van, demanen
espills per a contemplar- se'n,
presumeixen d'atorgar
luminiscències als seus
rostres marcits, 
als seus cossos emmusteïts.



Ja tot és passat
quan has viscut
uns quants anys.
Arrossegues els teus
difunts a frec de la
teva existència,
què cada vegada
et fa percebre'ls
més a prop teu.



Els peus afeblits,
rebregats de nafres
et demanin que paris, 
que descansis una mica.
Però els pensaments
no et deixen gaudir
de tanta formosor.


La quietud n'és un niu
d'idees noves,
no pots romandre
asserenada,
i, el brunzit d'un abelló
n'ha fet què et moguis,
què corris, fins a perdre
l'alè i, ien eixe bellugueig
per desplaçar- te'n
has deixat de pensar,
has abandonat el turment
què et corroeix ben endintre.
  


El moviment de tant
en tant, ens guareix,
ens incita a l'acció i,
momentàniament en fa
esborralls dels fiblons.






Adela Payá i Prats
              🌻