A LA CUINA...!

ESPLANADA D'ALACANT



A LA CUINA...!



Esclat d'una ampolla
de cristall,
bombolles d'aigua
escumosa, espargint-se
per les llambordes.



La fotografia del pare
des de la nevera
em pica l'ullet, 
mentrestant segueixo
eixugant el sòl.



Però m'imagino
nedant a dintre de la
llar, reblerta d'aigua
fins a tocar del sostre,
des del qual, em
confonc amb l'horitzó,
en eixe punt 
on les lluminositats 
blaves se soldifiquen.



Esclafits d'onades 
m'empolainen de
dofí, tanmateix el pare
em diu què em prepare
per a fer-ne viatges
més enllà d'aquest
poble què m'arrauleix.
 

Senyals per tot arreu,
la mare em conta
històries del passat.
Quanta tristor n'ha hagut
als cors de les dones
del meu llinatge femení.



El pare m'esmenta que no
pateixi tant, temps millors
hi arribaran, i encara que
així ho vull pensar, no ho
veig amb tanta claredat.  



Segueixo recollint agua
del terra, però no percebeixo
què hi estigui a la cuina.
Em veig en una esplanada,
patinant amunt i, avall,
acolorint-me les galtes
de roig, rient-me amb gana
i, saludant a tothom.



Hi vull ballar, hi vull
somniar, omplir-me
els ulls de pampallugues,
fer ploure pètals de
margarides;
barquejar pels oceans
inexplorats,
on les aigües canvien
de cromacitats quan els
meus pensaments
s'embolcallin de colors.



En desclucar els ulls,
m'he observat abraçada
al pal de fregar i, ja
les rajoles se n'havien
assecat, tan sols n'havia
de llançar els vidres
al poal reciclable del cristall.


Matí engrescador, on una
ampolla de <Vichy Catalan>
misteriosament,
s'ha estavellada tota sola,
sense què cap ni un
l'hagués sacsejada.
  




Adela Payá i Prats
              💧