TOT POT SER MILLOR...!

TOT POT SER
 MILLOR...!




Serà molt semblant
a d'ell, al qual ja has
descrit en tantes 
ocasions.

Ell, mirava de gairell,
n'era un esguard
de cel d'atzurita,
d'oceà de turquí,
tan càlid, què et
podies dissoldre't
a dintre dels seus ulls.

Però no n'era ell,
n'era l'anunciador
de l'home què arribarà,
una mena de guardià
que et diu:
" no vulguis anar-te'n,
el teu company n'és
tan a prop,
n'ha viatjat tant,
què ara no el voldràs
deixar amb la llengüa
ben a fora i, amb 
el cor encongit..."


I, encara no puc oblidar
la remor d'eixe llambrec,
la dolcesa del seu mirar,
la bondat d'un ésser
eternament bo.
Aqueixa delicadesa
tan entabanadora.


I, he tornat amb la mare,
arrossegava el seu carro
pels carrers del poble 
a dintre d'un núvol rosat, 
amb més joia què en feia
temps què no la sentia;
ell, vindrà i, jo ja l'espero.


Ja sé com és,
el vaticinador m'ho ha
mostrat, n'és un baró blau.
El què tanmateix desconec
és: si el veuré a la Terra
o, en un altre indret del
Cosmos.  





Adela Payá i Prats
              🤣