OCÀS...!

AVUI, 14 ANYS DE LA TEVA
PARTENÇA ...Per a JA.C.F





OCÀS...!


Els boscos tan reals
ens acolliren de dolces
fragàncies;
exposats a les intempèries
i, a les inclemències,
el nostre amor n'era
a cel descobert.



Els oreigs ens colpejàvem
de sovint;
les pluges ens mullàvem
per totes bandes;
les nevades ens feien
semblar óssos polars,
i, amb mans engelabrides
acaronaven els nostres
cossos de ceruli.


   
Muntàvem a les arbredes
i, enmig del brancam
ens abocàvem per a
clissar els cels enjalbegats.
Collarets de fullam
penjàvem a redossa
dels nostres colls i, uns
anells de circells s'hi
arrapaven al voltant
dels nostres dits.



A les nits en fèìem jocs
malabars amb els estels
i, admiràvem amb goig
els nierols dels aucells
dorments, o com els xups
d'ulls rodons, udolaven
sota un sostre de pisarra.
 


Un raig  precedit de trons
bramuladors ens hi van
escindir per sempre;
tu, cavalcador dels llampecs
ataronjats te'n vas enfilar
pels aqüeductes eteris.
 


Mentre m'acomiadava
de tu amb esguard obnubilat,
tu, plovisquejaves flors
de nards a sobre meu i, 
un rossinyol assegut al
damunt del meu muscle
pipetejava els meus
llagrimons empedreïts.    





    



Adela Payá i Prats
             🐦