LA TERRA, UNA MESTRA BRUTAL..!

LA TERRA, UNA
MESTRA BRUTAL..!




No ho dubtis,
n'estic tricotant-me
el vestit de brillants.


Hi duré un barret
amb llaçades d'espígol
i, a les mans flors de lliris.


Marxaré passet a passet,
lentament, suaument,
sense haver d'espaordir
a ningú;
dels turmells, polseres
amb penjolls en
trencaran la calidesa
dels espais, entre les
seves dringadisses.


He quedat en pau amb
tothom;
de cada acció minvant
n'he tret el seu misteri.
Han hagut, potser, massa
lliçons eixarreïdes,
què a l'ànima l'han deixada
eixuta, resseca.
Un temps de més per a
cicatritzar les ferides. 
 


No ho dubtis,
n'estic tricotant- me
peücs d'esmaragdes.



Hi vaig a la festa dels
qui una mica fosos,
hem de tornar-nos
de nou a enllumenar-nos.
Ja arrosseguem esberles
emmusteïdes de tantes
lluites instal.lades enmig  
del metall.
 


Amb diadema de safirs
aixiplugaré en cada pedreta
els desitjos demanats
per molts humans i, en
arribar al planeta els
amitjanaré per tot arreu.



Ja n'hem patit en excés,
per a satisfer als éssers foscos;
tan sols n'hem d'atrevir-nos
a reformular-nos una altra
mena d'existència,
amb més dolceses i, amb
cors emplenats de pureses.
  




No ho dubtis,
n'estic tricotant-me
els guants de malaquites.



I, a la Mare Terra li
n'estic brodant una
mantellina de blonda
amb tota classe de flors
diamantines.



De tant què me l'estimo
cerco moltes maneres
d'agrair-li'n què en deixés
un trosset del seu cos
per a estatjar-me'n a 
sobre d'ella.

 







Adela Payá i Prats
              🏠