VACIL.LACIONS, ENTRE GEMECS...!

VACIL.LACIONS,
ENTRE GEMECS...!




Quants segons de
trucades, sense
sons;
de papers en blanc
què no feliciten
cap celebració;
de taules per a dos,
amb dues copes
de vi, què el cambrer
acabarà bevent-se-les.


Quants minuts de
boques ofegant
paraules enmig 
de les saliveres;
de mans resseques
i, corrugades,
asprívoles, per no
tenir-ne contacte
amb una pell
assuaujada.


Quantes hores de
tantes indiferències;
de no connectar
amb ningú per mitjà
de l'ànima;
de visitar esplugues
al cor de la terra;
de viure esporuguida
escoltant el dring
de les campanetes,
sense l'escalf d'una
mà acollidora.


Tanta malastrugança
sense sentit, 
tot i que escadussera 
de raonaments,
abstreta per fer-ne més
mal què bé.
Un continu bategar
de cors minvants.


Un cadenat de llàgrimes
perpetuant-s'hi,
cristalitzant-s'hi en 
collarets de brillants.
Una passejada pels
passadissos estel.lars,
un centelleig d'esguards
mirant detenidament
el què no sintonitza
amb les amorositats.  
Un vagabundeig de
cossos desequilibrats,
cercant el punt exacte
de la gravetat, on puguin
restar ben palplantats
sense haver de caure.


Un aleteig d'ales de
polsim;
unes petjades què
els elements naturals
anirant esborrant-les
de mica en mica;
un quefer al llarg de
l'existència, adquirint
tonalitats d'invisibilitat;
una dissolució de vides
barrejant- se amb la
calidesa de la Mare Terra.
Un comiat de la bellesa
què ens va subjugar
en uns instants de màgia. 
Un arreveure de tot allò
què hi va ser fruit d'un
esbarjo ben al.lucinant.
 





Adela Payá i Prats
              ☘