PROSSEGUEIX EL CAMÍ
DELS VERSOS...!
Un luxe, passejar-se'n
entre lliris blanquívols,
escoltar la musicalitat
del glauco fullam,
acaronat pel vent del Zèfir.
Una dolça melangia
xafigar la terra mullada
en ploure una mica
amb peus nuus.
Trobar el clot on vas
copular amb la gleva,
i, endinsar el meu cos
despullat, en contacte
amb els grànuls bruns.
Escridassar el teu nom
entre els vessants
muntanyosos i, l'eco
retornar-me'l amb
diferents sons colpidors.
Rodolar pels camps
de blat i, espigolar-te
des del terris, on descurat,
han oblidat de recollir-te'n.
Assaborir-te als conreus
de raïm, què com bagot
pendulat al cep, després
de la verema, romans
esperant què algú t'arrenqués.
Un delit immens apropar- me'n a les cantonades del teu
carreró i, fregar amb les
meves mans les murades
de pedra què et fan de
paret estant, a la teva llar.
Quin goig d'agrunsar-nos- en
ben junts al balancí del jardi,
llegint tots dos plegats
el llibre que encara rau en blanc.
Només n'hi ha cinc versets
escrits al seu començament.
" Heus ací, un elf i una fada.
Ella dorm al cor d'una flor,
ell, se la mira dolçament i li
esbufega el seu cosset
amb alenades d'escalfament..."
Prossegueix...!
Adela Payá i Prats
📖
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada