DELS PENYALS FINS MÉS AMUNT...!

MONTCABRER

DELS PENYALS
FINS MÉS AMUNT...!



Hi vaig venir
al món en cistell
endolat.
Per a viure n'havia
de seguir lleis
en contra del relluc
de les poncelles;
i, malgrat això,
em deien rebel
per lluitar a favor
de la vida, i de la
bellesa.
En cercar el meu
amoret,
n'havia d'acomplir
regles d'or i, de
puixances,
a la qual cosa
m'hi vaig negar.
Ell, en feia flaire
a gespa mullada,
a mans arreplegadores
d'oli, a foc recent
encès, a una saviesa
ancestral, estripada
per les sofrences
i, el patiment.
Però els qui s'enfeinen
per destruir qualsevulla
llavor amorosida, 
ens van venir al darrere,
reblint-nos els viaranys
de molts paranys.
No ha hagut descans
en les seves malifetes. 
Hi vaig aterrar ací
amb èlitres de purpurines,
però, a poc a poc,
se'n van emmusteint,
fins a caure, reduïts
en volves de polsim.
Penjo a l'arbre
invisibilitzat, missatges
de súplica,
ell, m'abraça càlidament
i, m'ha promès
llegir-los a espai
i, amb deteniment.
Em diu què en uns
dies en rebré la
resposta.
Marxaré a dintre
d'una bombolla
blau de cobalt, tan
gran com un planeta;
en mostraran
senderols lluminosos,
on reaprendré un munt
de coneixements
oblidats.
Recuperaré la meva
història ocultada;
en sabré dels meus
origens;
em relataran les
epopeies fidedignes
de Gaia;
ja què l'arbust em
comenta què qualsevol
humà, pel fet de néixer,
en té dret a la veritat. 
A la fi, em sortiré
d'aquest desgavell
d'invencions i, de tantes
engalipades
relatades amb un
gavadal d'afegitons
i, de pellingots.
Em mudaré amb
dalmàtiques glauques,
enduré diadema anyil
i, a pleret, travessaré
el cinyell de Van Allen.
No puc romandre
per més temps
ensopegada a dintre
dels brous de cultiu.  
Hem de traslladar-nos
a una Terra Paral.lela.
 







Adela Payá i Prats
              🌞