QUI...?

 PINTOR: MANUEL MENDIVE
                        (1944)





QUI...?


Qui deixa els
vitralls embrutits
amb l'excusa
de no ataüllar
a la seva estimada,
quan, ella, passeja
al davant dels
finestrals, guarnida
de nuvolada. ?



Qui tanca la porta
amb un cop brusc,
quan ja se sap que
la seva enamorada
no trigarà gaire
en fer sonar campanetes
i, picarols, alertant
de la seva presència
en forma de ventíjol
encaputxat...?



Qui vol fer de guardià
a la tomba, on s'arrauleix
el seu amoret en vida,
quan, un, ha anat
esquarterant-lo a pleret,
peça rere peça,
i, a més a més,
endinsant- lo en caixa
de fusta foradada,
per tal de no ofegar- lo
del tot...?


Qui pot conformar-se'n
en sotjar les estimes
abrigallades de raigs
foscants, descolorint-se
les galtes de vermellons,
o ben bé, fent escopinades
de paraules metal.litzades...?


Qui quequella mots
tendrívols, per a després
capgirar-los,
i, desmentir-se'n de tot allò
què n'havia segut pronunciat
amb passió i, amb lloables
intencions...?

 

Qui en fa de besades per
a després acoltellar
l'amor de moltes ganivetades.
Qui diu, com parlant
a les margarides: avui, si,
demà, no.
Qui es plau d'omplir
de dubtes a l'ésser volgut
i, trobar-ne goig en 
desplaure'l...?



Qui s'ha declarat occidor
de l'amor, per extreure'n
delectances,
atorgant cínicament
fiblades i, agullonades i,
afermar al mateix temps,
què n'eren uns incipients
preludis d'èxtasi...?
 
 




  



Adela Payá i Prats
              💞