EL MISSATGER...!

EL MISSATGER...!




Un reguitzell de mots
s'hi van quedar
tremolosos,
incapaços de ser-ne
vocalitzats.


Quantes boques
tancades amb cors
palpitants,
romangueren mudes...!


Quina mancança
de comunicació ens
encerclava;
existències viscudes
sense paraules;
com sí de sobte
les florades s'hi negaren
a perfumar els paratges;
com sí els ocellets
no volguessin moure
els seus galets.
 
 
Vides espatllades,
perllongades en anys
de silencis,
fent- se costat entre
espais repetitius,  
però amb ànimes
desconnectades.


L'amor, als cistells
de vímet,
ofegat entre raïmades
de fruits;
aquietat, silenciós,
disposat a ser-ne engolit
però sense la possibilitat 
d'esclatar en una
munió de pampallugues. 


Ara, davallen des de
l'èter, figuretes d'ivori,
s'asseuen a vora del
llit i, em traspuen el cor;
em parlen de les energies
cèliques;
de la possibilitat d'iniciar
uns salts quàntics
a l'Univers;
de fer-ne un tomb per
l'estel, del qual procedeixo.


L'anunciador còsmic,
em garola què amb el
transcurs dels dies,
n'és més a prop meu,   
el fet de trescar amb
ales d'opalí pels oceans
siderals.


Em cobreix de somriures,
afegeix què he sabut
trasmudar les melangies
per actes amorosits;
què ja hi puc muntar
la següent graonada.


Amb sabates mudadores
de cristall diamantí,
acompanyada de dolces
musicalitats, prenc l'acord
d'avançar a sobre dels
suggeridors estreps.








Adela Payá i Prats
              🌹