HORA DE TORNAR A CASA...!

HORA DE TORNAR
A CASA...!




N'he trobat pels
caminois
una renglera dels
teus petons d'aiguamel,
fent- ne cua al meu
darrere;
saltironegen i, es
llancen per sobre meu.


Folrada de besades
segueixo passejant,
on acuradament
començo a escoltar
cantarelles què em
parlen d'una ànima
què viatja enmig
del Cosmos.


Des dels núvols de
colors, plovisquegen
uns braços allargassats,
què en descuidar-me'n
es cargolen a l'entorn
del meu cos, fins al punt
de tallar-me'n la respiració.


Acaramullada per
les teves abraçadetes,
murmureges sons
tendrívols i, m'invites
a prendre partit pels
teus planys.


Et queixes de les
llunyanies;
dels boscos
ombrívols, on perds
el meu rastre;
del palpitar del teu
cor a soles;
de les nits cobejades
per les llunes vídues.


N'he trobat pels
caminois, ombres
incidint des dels
firmaments fins
a terra;
en alçar la mirada
uns ulls gegantins:
els teus,
força augmentats
de tamany,
em parlen de la
dolcesa de l'estel
què hi vaig abandonar
fa ja tants segles;
em mormoles què
t'han enviat per a
recollir- me'n. 


Ja ha arribat l'hora
de posar- li'n
aletes als peus
llaurats de fang. 





Adela Payá i Prats
              💕