HI VULL JUGAR MÉS...!

HI VULL JUGAR
MÉS...!




Ulls de pruna
amb llàgrimes
agredolces,
impregnen els
vitralls d'un vagó
de tren, què rodola
ben a espai.



Les distàncies, cada
vegada més allargassades
t'aïllen de les terres
o de ben menuda hi
jugaves amb els titelles.




La casa dels avis materns
encastada a les roques, 
la bassa de reg, on
prenies el bany als estius
hi són al mateix lloc.



L'hort de l'avi, les assutzenes
de l'àvia, l'aire fresc de la
muntanya i, els ocellets
cantaires romanen encara
enllà.



Aleshores, somiaves amb
cor batent d'esperances.
Els cels n'eren els escenaris
de les obres inventades
pel teu cervell.



Enjogassada amb els
esquerdills, et muntaves
al damunt del carruatge
de l'Óssa Major, on set
estrelles li'n donaven la
forma de cullerot.



Ulls de pruna
amb llàgrimes
agredolces, 
ja res no n'és
com abans, fins i tot,
les il.lusions n'han segut
trasmudades per
accions envellutades
d'un sense fi de
raonaments convenients.



S'ha abaixat el teló,
encara què voldries seguir
esbargir-te'n com abans,
han interposat xàvegues
a l'entorn dels estels.



N'hauràs de recordar 
com fer-te juganera 
de les energies
i, enderrocar qualsevol
estratagema.



N'ets feta de guspires
de lapislàtzuli,
tu t'hi vas negar a 
sortir-te'n dels blaus, 
fins què hi vas
caure al pou
dels hipnotitzadors.



Ulls de pruna
amb llàgrimes
agredolces, 
vingueu a per mi,
germans dels
estels, què hi vull
seguir joguinejant
amb les esferes
lluminoses.



Què se n'haveu oblidat
de mi...?


Al passadís de la casa,
escombrant el sòl
me n'he trobat un estellicó
carbassa.
Què us entreteniu a les nits
mentre dormo...?  

  
     




Adela Payá i Prats 
            ⭐